La Costa Daurada té el blau del mar i el vermell del vi, el verd dels boscos i el groc intens d’un dels productes més preuats a la Mediterrània: l’oli. En aquesta TripIdea et proposem entrar de ple en l’univers d’aquest líquid daurat, que també impregna fortament la idiosincràsia d’aquestes terres.
Et proposem en una sola TripIdea recórrer el bo i millor dels pobles i poblets de la Conca de Barberà. T’hi apuntes? Doncs no perdis temps, que tens un dia amb l’agenda plena per l’interior de la Costa Daurada!
Vigila on poses el peu! Al bosc, de nit, és difícil caminar i orientar-se, i cal que paris molta atenció a les indicacions del guia. Més encara si ets al peu d’un monument que amaga tantes llegendes com el Pont del Diable, un aqüeducte romà situat a la Costa Daurada que també s’anomena de les Ferreres. Una de les activitats estrella per visitar tot el conjunt ecohistòric són les sortides que s’organitzen les nits de lluna plena. L’enigmàtica llum que desprèn la fase lunar més admirada i la quietud i el silenci d’aquest entorn et faran descobrir de nou un monument que és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
La ruta et portarà pels boscos propers i pels jardins romàntics dels germans Puig i Valls. Si estàs atent, veuràs aus nocturnes com l’òliba i el siboc, o sentiràs la fressa entre els arbres del xot o l’enganyapastors, dos ocells molt més difícils de veure en plena nit. Si vols fer la visita guiada amb nens, endavant! Només ho has d’avisar perquè adaptin l’itinerari per als més petits.
Comença la caminada a la platja d’Altafulla en direcció sud per l’incomparable passeig de les Botigues de Mar, una de les joies intactes de la Costa Daurada. Les casetes blanques a tocar de la sorra d’aquest barri d’Altafulla han quedat ancorades en el temps i fan de la passejada un retorn a la costa dels nostres avis. Es van construir perquè els comerciants guardessin la mercaderia i els pescadors els aparells nàutics i les xarxes. Quan s’acaba el passeig potser t’hauràs de treure les sabates per caminar per la sorra fins a arribar al primer castell del trajecte, el castell de Tamarit.
Has de donar tota la volta a l’edificació i a l’antiga vila closa de Tamarit per tenir-ne una vista cent per cent satisfactòria. Segueix el rocós camí de ronda. Els estils romànic, gòtic i renaixentista es combinen en aquest castell del segle XII, que va servir per evitar invasions pirates durant l’Edat Mitjana. Res fa pensar que fa un segle estava mig en runes. Avui s’exhibeix majestuós després que el filantrop nord-americà Charles Deering i el pintor català Ramon Casas el rehabilitessin de dalt a baix. És de propietat privada i normalment no s’hi pot entrar. Però si la curiositat et mata, tens dues opcions. Pots entrar alguns diumenges a la missa de l’església del complex. O bé pots casar-te fent una festassa i llogar tot el castell per fer un convit més que sonat! Tu tries!
Al peu del castell de Tamarit, si aguantes bé el fred, pots remullar-te a la preciosa Cala Jovera –segur que fer-ho a l’estiu és més bona idea-. És un dels retalls de costa més singulars de la Costa Daurada i ofereix una postal digna de fotografia.
El 25 de desembre, fum, fum, fum! Si veieu un minyonet ros i blanquet és que el pessebre ja està instal·lat, i tots els pastors poden anar-lo a adorar. Per Nadal són molts els pobles i ciutats que representen el naixement de Jesús. Però hi ha pessebres molt especials, teatralitzats amb homes i dones de carn i ossos, fets en pobles abandonats, en masies històriques catalanes, en espais rurals envejables... En aquesta TripIdea et fem una selecció dels pessebres més destacats de la Costa Daurada. Així doncs, agafa el sarró, i au, cap a l’establia!
Pocs indrets hi ha tan adients a la Costa Daurada per fer un dinar a l’aire lliure amb amics o família. La zona recreativa Fondo del Mata és el lloc que busques per fer un àpat tranquil fugint del brogit de la ciutat i les presses diàries. Hi arribaràs des del Vendrell agafant la carretera TV-2048 i després seguint pel camí de la Costa Roja. L’àrea natural té un entorn amb fonts i dos estanys, l’aigua dels quals ve canalitzada des d’un molí, diversos camins per passejar i bancs per seure a prendre la fresca. Potser no t’ho creuràs, però aquesta àrea és un antic abocador de runa restaurat.
L’activitat més habitual és fer-se un mateix el dinar. Si portes carn de casa i reserves l’espai a l’Ajuntament un parell de dies abans, pots muntar una barbacoa utilitzant les que hi ha a Fondo del Mata, i servir-te de les taules i cadires que estan a la disposició dels visitants. Amb una mica de traça amb el foc i una bona compra, us en llepareu els dits! Aquí no hauràs de patir per saber on paren les criatures o per trobar la fórmula per entretenir-les. Una pilota o quatre jocs i la diversió està assegurada. En aquest espai natural també hi ha els horts socials municipals, que una colla de gent del Vendrell conrea amb molta cura.
Tanca els ulls i escolta com trenquen les onades contra la sorra de la Costa Daurada. Palpa les xarxes dels pescadors d’alta mar. Viu una subhasta del peix tal com es feia antigament. Descobreix les sorpreses sensorials que t’ofereixen el port i la platja de Cambrils en una proposta innovadora que converteix la visita en una experiència que et queda gravada al cervell.
Turisme de Cambrils organitza visites guiades pel paisatge costaner del municipi amb protagonisme de la vista, l’oïda, el tacte, l’olfacte i el gust. Una visita batejada amb el nom de Ruta dels Sentits i que és molt recomanable per fer amb nens. Les criatures mai no en tenen prou amb una visita convencional, sinó que fer-los interactuar amb els espais i els objectes és la fórmula ideal per sadollar la seva curiositat infatigable.
La Ruta dels Sentits pel port de Cambrils també és apta per a persones amb alguna discapacitat. Els materials també els pots consultar en braille durant la visita i el trajecte està lliure de barreres arquitectòniques. Si vols contractar la visita guiada, fes-ho amb certa antelació a Turisme de Cambrils.
Sigui quina sigui la teva ruta, no et pots perdre un dels símbols del poble, la Torre del Port. És una construcció de defensa del segle XVII ubicada al centre del passeig portuari. L’edifici està catalogat com a bé d’interès cultural i acull de forma intermitent exposicions temporals sobre el mar i la pesca.
El riu Siurana, el riu Brugent i el riu Glorieta han serrat amb el pas dels segles l’orografia d’unes muntanyes amb un gran atractiu natural. Posa’t en marxa i apunta’t amb aquesta TripIdea a descobrir el patrimoni de les muntanyes de Prades amb criatures. Estan certificades com a Destinació de Turisme Familiar, i això vol dir que tot és molt més fàcil si hi vols fer una visita amb els petits de la casa.
La vila vermella és un bon punt de partida per a aquesta sortida. Així és com es coneix el poblet de Prades, pel color omnipresent a les construccions de pedra d’aquest municipi de la Costa Daurada. Camina pels carrerons estrets i arriba a la plaça porxada de la vila, on trobaràs una singular font renaixentista al peu d’una majestuosa església. Hi ha empreses que a ple estiu organitzen gimcanes per descobrir Prades en família i d’una manera molt divertida. Us dividireu en dos grups i haureu de resoldre algunes incògnites per guanyar aquesta didàctica competició.
Si vols fer una excursió curta, la més indicada i bonica és fins a l’ermita de l’Abellera, a uns 2 quilometres de la vila. L’edifici, del 1570, està encastat en una cinglera de pedra aprofitant una cova natural. Des dels laterals les vistes d’aquestes valls –la més pròxima és la vall del riu Brugent– són per quedar embadocat una bona estona.
Entres al túnel del temps i apareixes a l’Estació de França de Barcelona. Ets als anys 60, quan el país tot just comença a recuperar el pols després d’una llarguíssima postguerra. Tens un bitllet per a un tren radiant del qual tothom parla a la ciutat, el Talgo, el ferrocarril més innovador del moment. El tren avui té destí Tarragona, a la Costa Daurada. De pressa, puja, que el cap d’estació ja ha fet sonar el xiulet!
De maig a octubre, el Tarraco Talgo, aquesta original proposta de turisme vintage, surt cada dissabte amb l’argument de dur els viatgers fins a una de les ciutats més monumentals de Catalunya. Però l’experiència, a banda del destí, s’ho val també pel trajecte. L’interior i l’exterior d’aquest Talgo III RD et fa retrocedir 50 anys en el temps.
De les terres del Priorat ja se sap que des de fa segles en surt un bon vi. Però ja ha caigut més en l’oblit que la geologia prioratenca ha donat un altre producte d’alt valor industrial: el plom. Comencem aquesta TripIdea a les mines de plom més importants de Catalunya durant un segle, les de Bellmunt del Priorat.
