L’arquitectura de pedra seca, o com construir sense ciment a la Costa Daurada

Ruta de la Capona

PLA DE SANTA MARIA, EL

VALLS

Les construccions de pedra seca són cabanyes rurals fetes sobretot durant la gran expansió del conreu de la vinya a la Costa Daurada entre els segles XVII i XIX. Van ser bastides amb discreció per agricultors i pastors que d’una banda volien despoblar els camps de pedres per poder-los conrear o pasturar, i de l’altra tenir aixopluc i un magatzem per a eines útils per a la seva feina. La seva gran particularitat és que van ser fetes sense utilitzar cap ciment que uneixi les pedres. Quina màgia que s’aguantin dretes!

Etiquetes:

Costa Daurada, Barraques de pedra seca

Cases que guarden ruscs d'abelles

A la zona de les Planes, en un altiplà a la riba del riu Gaià, entre Alió, Vila-Rodona, Aiguamúrcia, el Pont d’Armentera i el Pla de Santa Maria hi ha una interessantíssima quantitat de construccions de pedra seca, que miraculosament s’han mantingut fins als nostres dies. La Ruta de la Capona o Ruta de les Barraques, íntegrament dins el terme del Pla de Santa Maria, és una bona opció perquè hi passegis. En un recorregut d’uns dos quilòmetres descobriràs diferents tipus de barraques. N’hi ha de planta circular, d’altres amb una gran portalada i fins i tot n’hi ha de construïdes com a arneres –exclusivament dedicades a acollir ruscos d’abelles–. És un recorregut pla i també recomanat per fer-lo amb criatures.

L’accés a la Ruta de les Barraques és la carretera C-37, a 2,5 km del Pla de Santa Maria anant cap al Pont de l’Armentera. Està ben senyalitzat a un cantó de la via i hi trobaràs un aparcament amb taules per si vols fer un bon berenar amb els nens.

La Gran Festa de la Calçotada a Valls

Tria la ceba més fornida, pela-la amb dos dits, suca-la recargolant-la al romesco, aixeca-la per sobre del cap, i... gola avall, que fa baixada! T’imagines una calçotada amb milers de persones fent-ho a la vegada? Això i molt més és la Gran Festa de la Calçotada de Valls, de ben segur una de les grans festes que es fan a Catalunya. És l’últim diumenge de gener i serveix perquè la capital de l’Alt Camp doni el tret de sortida a la temporada del calçot. Es fan concursos de cultivadors i de menjadors de calçots, d’elaboració del romesco... Cercaviles, castellers i música fan d’aquest esdeveniment no només un espectacle gastronòmic sinó també un espectacle cultural.

Diu la tradició que una calçotada amb màgia ha de tenir com a teló de fons la serra de Miramar, com a escenari una masia vallenca i com a platea la ciutat de Valls, el bressol d’aquest plat que ha travessat fronteres. Si no pots ser a la gran festa, tens fins ben entrat el mes d’abril per escollir algun de les desenes de restaurants que ofereixen calçots de l’Alt Camp per tastar-los allà on toca.

Valls, terra de calçots

Si has aixecat el cap per engolir els calçots, potser t’has trobat amb un bonic campanar retallant el cel. El de l’església de Sant Joan de Valls és el més alt de tot Catalunya –fa 74 metres– i és una de les parades de referència de la ruta “Valls, terra de calçots” que s’organitza des de l’oficina de turisme. L’itinerari passa pels llocs més emblemàtics de la capital de l’Alt Camp, com la plaça del Pati o la del Blat, i acaba amb una visita a la Cooperativa Agrícola, on s’aprofundeix en la història del calçot, el seu cultiu i l’origen de la calçotada.

El refugi antiaeri de la capital de l’Alt Camp

Vols fer baixar els calçots? Et ve de gust una visita amb molta història a les profunditats de Valls? Doncs sota la plaça del Blat fa ben pocs anys s’ha restaurat i recuperat com a itinerari el refugi antiaeri més gran de la demarcació tarragonina. Havia de servir durant la Guerra Civil perquè els vallencs es protegissin dels estralls de les bombes de l’aviació feixista. Però sortosament l’eventual atac no va arribar mai i la construcció va quedar per estrenar.

El refugi té una fondària de 8 metres, amb passadissos d’1,50 m d’amplada i 1,80 m d’alçada. S’hi accedeix des de l’Espai de la Memòria de Ca Segarra, el centre on pots fer un aprofundiment en la història de Valls. L’accés al refugi és amb visita guiada. Un cop dins, tanca els ulls i imagina’t l’aviació italiana descarregant bombes a pocs metres sobre el teu cap... Quin autèntic malson van haver de passar milers de catalans fa amb prou feines 80 anys!