Si us agrada el misteri i la natura, hi ha un pla especialment ideat per a vosaltres. La Mussara és un poble abandonat situat a les Muntanyes de Prades que sempre ha estat envoltat d'històries plenes de misteris. I és que una de les característiques d'aquest lloc és l'espessa boira que l'envolta. I la boira sempre és un fenomen romàntic, estrany i melancòlic. La llegenda explica que persones que han visitat aquest lloc han quedat desorientades degut a la boira, estant unes hores perduts, i havent transcorregut algunes hores més de les que en realitat havien passat.
Al Camp, és freqüent encara l'expressió "baixar de la Mussara", que és sinònima d'ignorar fets molt coneguts. De fet, la Mussara és un topònim que ve de l'àrab musâra, que vol dir 'passeig, lloc per a passejar-se'. És un despoblat actualment agregat a Vilaplana (Baix Camp) i es troba a 990 metres d'altitud, a tocar del cingle de les Airasses, des d'on es gaudeix d'una impressionant vista del sud de la Costa Daurada.
Una bona idea és aparcar al refugi de la Mussara, que està situat al costat de les ruïnes de l'antic poble. S'hi pot accedir amb cotxe sense problemes i per descomptat caminant per nombrosos senders que passen per aquí com el GR-7. El refugi està ben condicionat i ens podem quedar a dormir i a menjar per preus molt assequibles.
A poc més de 15 minuts caminant per una sendera, s'arriba al nucli de l'antic poble, on hi ha vuit edificis, tots en estat ruïnós, excepte l'església de Sant Salvador, que és l'única que està una mica millor conservada.
Aquesta és una experiència tant intensa com encisadora. Els cementiris són espais on es mescla el dolor per les pèrdues de la vida quotidiana però també tot el valor i la profunditat de la nostra història a través de les sepultures de la gent anònima i dels ciutadans i ciutadanes més il·lustres. Però sabies que els cementiris de la Costa Daurada amaguen molts dels secrets arquitectònics i escultòrics més desconeguts del territori? El fet de no estar ubicats en museus sinó en aquests recintes funeraris, els fa més desconeguts i per tant, més atractius també.
Quins son els espais funeraris imprescindibles de la Costa Daurada? Tate Cabré al llibre 'Avui per mi, demà per tu' descobreix alguns d'aquests espais. De fet, el mateix títol del llibre és una inscripció que figura a l'entrada del cementiri de Vilallonga del Camp. Us n’expliquem alguns altres: el Mausoleu de Prim, al cementiri de Reus; la reproducció del llegendari mausoleu d'Halicarnàs, al de Tarragona, i les làpides jujolianes del mateix recinte; la tomba del músic Pau Casals, al Vendrell; la de Maties Palau Ferré, a Montblanc; la de l'escultor Julio Antonio, a Móra d'Ebre, o les vistes panoràmiques que s'albiren des del cementiri de Tortosa, un recinte dissenyat al segle XIX en forma d'estel pentagonal. / D'altra banda, també heu de saber que als cementiris de la Costa Daurada hi ha molts memorials històrics vinculats a la Guerra Civil i, per això, serà una bona manera també de descobrir la història més recent.
Volem dir-vos que aquesta és una proposta d'estiu, però en realitat, els banys al mar són una bona decisió sigui quin sigui el moment de l'any. Banyar-se en plena natura i sentir l'aigua, la brisa i la sorra directament sobre la nostra pell sigui hivern o estiu és una experiència còsmica. Aquí us donem algunes idees d'indrets de la Costa Daurada on està permès gaudir de l'entorn sense tèxtils pel mig.
Podem començar per la platja dels Muntanyans, a Torredembarra. El seu principal valor és el de conservar ecosistemes de dunes i maresmes ja desapareguts a pràcticament tota la costa catalana, excepte a la zona del Delta de l’Ebre. És una de les platges més llargues que hi ha perquè té set quilòmetres de longitud compartida amb les poblacions de Creixell i Roda de Berà. Per això és perfecta per fer nudisme amb total llibertat, al mateix temps que podreu observar flora i fauna autòctona d’aquestes zones humides. Destaquem algunes espècies d’ocells com les polles d’aigua, les fotges i els ànecs collverds.
Podem continuar amb la Cala Calabecs o de la Roca Plana, a Tarragona. Aquesta platja ha rebut el guardó de platges verges del litoral de Tarragona. Al bell mig del Bosc de la Marquesa, dintre del recinte de Tamarit Punta de la Mora, per accedir a aquesta platja nudista és necessari fer una caminada des de platja Llarga, en direcció est uns quatre quilòmetres.
També mereix una menció la Cala Fonda o Waikiki, a Tarragona. De fet, la Cala Fonda és coneguda popularment com Waikiki en honor a una de les millors platges de Hawaii. I és que aquesta és una de les més espectaculars del sud de Catalunya. Es troba a uns sis quilòmetres al nord de Tarragona. Verge i de difícil accés, ha sabut mantenir tot el seu encant malgrat el desenvolupament urbanístic de les últimes dècades. Envoltada del bosc frondós de la Marquesa, és fàcil imaginar-se com serien fa segles la majoria de platges del litoral català.
També hem de destacar la platja de la Savinosa a Tarragona, que és mixta ja que hi pots anar tant sense roba com amb banyador o biquini. Aquesta té l’afegit de ser un racó amb tot l'encant de la història, ja que la Savinosa és un edifici abandonat emblemàtic de la Costa Daurada catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local. Era un preventori inaugurat durant la Segona República per acollir nens pobres de diferents punts d'Espanya, que es trobaven en risc de desenvolupar malalties a causa de la misèria.
Aquesta platja és un exemple perfecte que la tranquil·litat pot anar acompanyada d'una bona oferta de serveis. Disposa de senyalització, socorrisme, salvament, accés per a persones amb mobilitat reduïda, sanitaris portàtils, dutxes, lloguer de gandules i para-sols i zona d'aparcament per a vehicles.
A l'Hospitalet de l'Infant hi trobem l'entorn paisatgístic de la Rojala, on se situa la platja del Torn. La vegetació d'aquest lloc es caracteritza per les seves dunes. Situada a l'extrem sud de l'Hospitalet de l'Infant, és una destinació naturista de primer ordre. D'una banda, la platja, de sorra fina i daurada, disposa de nombrosos serveis i la seva ubicació relativament aïllada fa que el grau d'ocupació del lloc i els seus voltants no sigui gaire alt. En un dels extrems de la platja es troba el promontori conegut com l'illot del Torn, una elevació rocosa que encara conserva les restes d'una talaia. És un mirador perfecte des d’on es poden contemplar les formacions de penya-segats d'aquesta platja i de cala Justell.
La Costa Daurada és un dels trams mediterranis de platges més belles i tranquil·les, així que podreu banyar-vos amb total seguretat, sempre respectant els indicadors de perill i vetllant per mantenir la sorra i l’aigua neta.
Sembla que han passat molts anys, però Tarragona encara conserva molts dels vestigis de l'època romana.
El moment en que l'esplendor torna amb més força és durant el Festival Tarraco Viva, quan els habitants de la Tarraco de l'emperador August tornen a la ciutat per fer renéixer la capital de la civilització de fa 2.000 anys. Una proposta de divulgació històrica imprescindible amb Tarragona com a escenari principal, un dels testimonis del passat romà més ben conservats d'Europa que la converteixen en Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
En els darrers anys, la Costa Daurada ha vist néixer interessants propostes musicals i també cicles històrics s'han consolidat convertint-se en indiscutibles.
Tarragona té dos grans festes, les de Santa Tecla i les de Sant Magí. Aquest és el millor moment per descobrir la idiosincràsia d'aquesta preciosa ciutat mediterrània.
Santa Tecla és una de les tradicions populars més riques i vives de tot l'Estat i les seves festes duren dues setmanes, que s'inicien la segona quinzena de setembre i culminen els dies 22, 23 i 24 de setembre, amb l'actuació del Seguici Popular, un dels més importants dels Països Catalans, i les colles castelleres. Sant Magí, per la seva banda, se celebra a l'agost i normalment va acompanyat de la festa de la llibertat d'expressió, La Imaginada.
Us destaquem les curiositats que no us podeu perdre!
Heu entrat a la preciosa Tarragona romana com si haguéssiu agafat una màquina del temps. Ara, us n'adonareu ben ràpidament, heu caigut a la Tarragona de la màxima esplendor durant la dominació de l'Imperi Romà. En un dia podeu veure monuments, com el circ, l'amfiteatre o les muralles i teniu diferents opcions de guies turístiques, que us acompanyaran per tota la ciutat.
Seguint el curs tranquil del riu Gaià, l’Albereda de Santes Creus s’obre com un oasi verd al cor de la Costa Daurada. Aquest bosc de ribera, vinculat al conjunt monàstic des del segle XII, és un espai on l’aigua dona vida a una de les poblacions d’oms més importants del sud del país. Entre les seves ombres també hi creixen àlbers, castanyers, lledoners i plataners, acollint una fauna tan variada com fascinant.
Avui, sota la gestió de la Diputació de Tarragona, l’Albereda és un refugi de pau per gaudir-lo tot l’any, un lloc ideal per viure en família i deixar-se embolcallar pel silenci i la natura.
Entre l’horitzó blau del Mediterrani i la serenitat de les muntanyes, s’estenen les vinyes de la DO Penedès, cobrint més de 2.500 hectàrees de territori, algunes de les quals abracen la lluminosa Costa Daurada, a la comarca del Baix Penedès. Aquí neixen varietats majoritàriament blanques com el xarel·lo, el macabeu o la malvasia de Sitges, però també s’hi cultiven garnatxes i ull de llebre. Vins amb ànima mediterrània, plens de caràcter i autenticitat, que conviden a ser tastats a través d’experiències úniques i inoblidables.
