Avui fa un dia fantàstic per anar d’excursió. Busques una passejada de mig dia que també sigui assequible per als nens. Que transcorri entre paratges naturals i poblets de gran bellesa. Per poder anar fent xino-xano després de degustar una bona copa de vi... Doncs l’has trobat! Enfila cap a la Costa Daurada i descobriu la Ruta de les Vinyes de la Mare de Déu a la comarca del Priorat. Aquí podeu veure’n la ruta.
Diu la llegenda que “un pastor va trobar la Mare de Déu de la Consolació en una coveta i que li volien fer una ermita allà mateix, però, a diferència d’altres marededéus, la de la Consolació s’escapava muntanya amunt. Volia ser al cim i mirar i mirar els campanars que s’aixequen entre els turons de llicorella, la pedra típica del Priorat”. Així, la imatge va acabar en una bonica ermita dalt d’un turó, custodiada per les vinyes, al municipi de Gratallops. Hi pots arribar en una tranquil·la passejada de 2h 30 min. (anar i tornar) des de la Vilella Alta. Són 7 km en total amb un lleuger desnivell que et duran fins al peu de l’Ermita de la Consolació, la més estimada pels vilatans de les Vilelles, Torroja, Gratallops… Només caldrà que demanis a algun dels agradabilíssims prioratencs que t’indiquin com arribar-hi.
Amb vi o sense, no us podeu descuidar la cantimplora, perquè durant el recorregut no hi ha punts d’aigua. Gaudiu del camí entre vinyes, bosquets i construccions de pedra seca, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i molt presents a les zones rurals de la Costa Daurada.
Les construccions de pedra seca, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, són cabanyes rurals fetes sobretot durant la gran expansió del conreu de la vinya a la Costa Daurada entre els segles XVII i XIX. Van ser bastides amb discreció per agricultors i pastors que d’una banda volien despoblar els camps de pedres per poder-los conrear o pasturar, i de l’altra tenir aixopluc i un magatzem per a eines útils per a la seva feina. La seva gran particularitat és que van ser fetes sense utilitzar cap ciment que uneixi les pedres. Quina màgia que s’aguantin dretes!
La Costa Daurada té el blau del mar i el vermell del vi, el verd dels boscos i el groc intens d’un dels productes més preuats a la Mediterrània: l’oli. En aquesta TripIdea et proposem entrar de ple en l’univers d’aquest líquid daurat, que també impregna fortament la idiosincràsia d’aquestes terres.
Et proposem en una sola TripIdea recórrer el bo i millor dels pobles i poblets de la Conca de Barberà. T’hi apuntes? Doncs no perdis temps, que tens un dia amb l’agenda plena per l’interior de la Costa Daurada!
Tot i que la majoria d’activitats que us proposem són diürnes, també volem que descobriu aquesta terra quan tot és fosc i el cel és ple d’estels. Els monuments il·luminats, els boscos i els carrers tenen una atmosfera que els dona una solemnitat única. Així que som-hi!
Vigila on poses el peu! Al bosc, de nit, és difícil caminar i orientar-se, i cal que paris molta atenció a les indicacions del guia. Més encara si ets al peu d’un monument que amaga tantes llegendes com el Pont del Diable, un aqüeducte romà situat a la Costa Daurada que també s’anomena de les Ferreres. Una de les activitats estrella per visitar tot el conjunt ecohistòric són les sortides que s’organitzen les nits de lluna plena. L’enigmàtica llum que desprèn la fase lunar més admirada i la quietud i el silenci d’aquest entorn et faran descobrir de nou un monument que és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
La ruta et portarà pels boscos propers i pels jardins romàntics dels germans Puig i Valls. Si estàs atent, veuràs aus nocturnes com l’òliba i el siboc, o sentiràs la fressa entre els arbres del xot o l’enganyapastors, dos ocells molt més difícils de veure en plena nit. Si vols fer la visita guiada amb nens, endavant! Només ho has d’avisar perquè adaptin l’itinerari per als més petits.
Comença la caminada a la platja d’Altafulla en direcció sud per l’incomparable passeig de les Botigues de Mar, una de les joies intactes de la Costa Daurada. Les casetes blanques a tocar de la sorra d’aquest barri d’Altafulla han quedat ancorades en el temps i fan de la passejada un retorn a la costa dels nostres avis. Es van construir perquè els comerciants guardessin la mercaderia i els pescadors els aparells nàutics i les xarxes. Quan s’acaba el passeig potser t’hauràs de treure les sabates per caminar per la sorra fins a arribar al primer castell del trajecte, el castell de Tamarit.
Has de donar tota la volta a l’edificació i a l’antiga vila closa de Tamarit per tenir-ne una vista cent per cent satisfactòria. Segueix el rocós camí de ronda. Els estils romànic, gòtic i renaixentista es combinen en aquest castell del segle XII, que va servir per evitar invasions pirates durant l’Edat Mitjana. Res fa pensar que fa un segle estava mig en runes. Avui s’exhibeix majestuós després que el filantrop nord-americà Charles Deering i el pintor català Ramon Casas el rehabilitessin de dalt a baix. És de propietat privada i normalment no s’hi pot entrar, però si la curiositat et mata, tens dues opcions: veure’l des de la distància o casar-te fent una festassa i llogar tot el castell per fer un convit més que sonat! Vosaltres trieu!
Al peu del castell de Tamarit, si aguantes bé el fred, pots remullar-te a la preciosa Cala Jovera –segur que fer-ho a l’estiu és més bona idea-. És un dels retalls de costa més singulars de la Costa Daurada i ofereix una postal digna de fotografia.
El 25 de desembre, fum, fum, fum! Si veieu un minyonet ros i blanquet és que el pessebre ja està instal·lat, i tots els pastors poden anar-lo a adorar. Per Nadal són molts els pobles i ciutats que representen el naixement de Jesús. Però hi ha pessebres molt especials, teatralitzats amb homes i dones de carn i ossos, fets en pobles abandonats, en masies històriques catalanes, en espais rurals envejables... En aquesta TripIdea et fem una selecció dels pessebres més destacats de la Costa Daurada. Així doncs, agafa el sarró, i au, cap a l’establia!
Pocs indrets hi ha tan adients a la Costa Daurada per fer un dinar a l’aire lliure amb amics o família. La zona recreativa Fondo del Mata és el lloc que busques per fer un àpat tranquil fugint del brogit de la ciutat i les presses diàries. Hi arribaràs des del Vendrell agafant la carretera TV-2048 i després seguint pel camí de la Costa Roja. L’àrea natural té un entorn amb fonts i dos estanys, l’aigua dels quals ve canalitzada des d’un molí, diversos camins per passejar i bancs per seure a prendre la fresca. Potser no t’ho creuràs, però aquesta àrea és un antic abocador de runa restaurat.
L’activitat més habitual és fer-se un mateix el dinar. Es pot fer ús de la zona recreativa només els caps de setmana i no cal fer reserva. Cal portar taules, cadires i carbó. De totes maneres, per assegurar-te que està obert pots contactar amb la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament del Vendrell al telèfon 977 16 64 45.
Tanca els ulls i escolta com trenquen les onades contra la sorra de la Costa Daurada. Palpa les xarxes dels pescadors d’alta mar. Viu una subhasta del peix tal com es feia antigament. Descobreix les sorpreses sensorials que t’ofereixen el port i la platja de Cambrils, un municipi que té el distintiu de barris i vil·les marineres.
Turisme de Cambrils organitza visites guiades pel paisatge costaner del municipi amb protagonisme de la vista, l’oïda, el tacte, l’olfacte i el gust. Una visita organitzada per l’empresa Ans Educació, que és molt recomanable per fer amb nens. Les criatures mai no en tenen prou amb una visita convencional, sinó que fer-los interactuar amb els espais i els objectes és la fórmula ideal per sadollar la seva curiositat infatigable. També és apta per a persones amb alguna discapacitat ja que els materials també es poden consultar en braille durant la visita i el trajecte està lliure de barreres arquitectòniques. Si voleu contractar la visita guiada, feu-ho amb certa antelació a Turisme de Cambrils.
Sigui quina sigui la teva ruta, no et pots perdre un dels símbols del poble, la Torre del Port. És una construcció de defensa del segle XVII ubicada al centre del passeig portuari. L’edifici està catalogat com a bé d’interès cultural i acull de forma intermitent exposicions temporals sobre el mar i la pesca.
Diu la llegenda que el dia 16 de gener del 1194 l’arquebisbe de Tarragona va ser terriblement assassinat per Guillem Ramon de Montcada, un noble de la cort del comte de Barcelona. Per poder-lo perdonar, el Papa va obligar-lo a dedicar tots els seus béns a la construcció d’un monestir cistercenc de gran bellesa. Així va acabar bastint-se el monestir de Santes Creus a la Costa Daurada, un dels tres monestirs que formen part de La Ruta del Cister. Aquest relat no és pas fidel als documents històrics trobats fins avui, però sí que és una bonica manera d’imaginar-se el seu naixement.
