Els castells de la Costa Daurada i la zona humida dels Muntanyans

Castell de Tamarit

ALTAFULLA

TORREDEMBARRA

Comença la caminada a la platja d’Altafulla en direcció sud per l’incomparable passeig de les Botigues de Mar, una de les joies intactes de la Costa Daurada. Les casetes blanques a tocar de la sorra d’aquest barri d’Altafulla han quedat ancorades en el temps i fan de la passejada un retorn a la costa dels nostres avis. Es van construir perquè els comerciants guardessin la mercaderia i els pescadors els aparells nàutics i les xarxes. Quan s’acaba el passeig potser t’hauràs de treure les sabates per caminar per la sorra fins a arribar al primer castell del trajecte, el castell de Tamarit.

Has de donar tota la volta a l’edificació i a l’antiga vila closa de Tamarit per tenir-ne una vista cent per cent satisfactòria. Segueix el rocós camí de ronda. Els estils romànic, gòtic i renaixentista es combinen en aquest castell del segle XII, que va servir per evitar invasions pirates durant l’Edat Mitjana. Res fa pensar que fa un segle estava mig en runes. Avui s’exhibeix majestuós després que el filantrop nord-americà Charles Deering i el pintor català Ramon Casas el rehabilitessin de dalt a baix. És de propietat privada i normalment no s’hi pot entrar. Però si la curiositat et mata, tens dues opcions. Pots entrar alguns diumenges a la missa de l’església del complex. O bé pots casar-te fent una festassa i llogar tot el castell per fer un convit més que sonat! Tu tries!

Al peu del castell de Tamarit, si aguantes bé el fred, pots remullar-te a la preciosa Cala Jovera –segur que fer-ho a l’estiu és més bona idea-. És un dels retalls de costa més singulars de la Costa Daurada i ofereix una postal digna de fotografia.

Etiquetes:

Altafulla, Costa Daurada, Torredembarra, Muntanyans

El Castell d’Altafulla i la vila closa

Amb un cop de cotxe, ets al nucli antic d’Altafulla. És fantàstic veure com els merlets triangulars del Castell dels Montserrat retallen el cel. La vista la tindràs des del darrere, just des de fora de les muralles de la vila closa, on està integrat. Les garites de guaita li acaben de donar l’aspecte de fortificació tan característica. El castell té l’origen al segle XI, i l’últim servei bèl·lic que va prestar va ser durant la Guerra Civil Espanyola, quan va allotjar tropes i milicians. És de propietat privada i no s’hi pot entrar, una llàstima!

Ja des de dins les muralles, la placeta de Sant Antoni d’Altafulla, al peu del castell i de l’església de Sant Martí, és un espai perfecte per prendre la fresca i deixar que els nens s’esbravin sense por de perdre’ls. Realment, hi ha pocs racons tan bonics com aquest i tan poc concorreguts en tot Catalunya.

L’espai tancat que formen el castell, l’església i la rectoria s’ha convertit en una de les places amb millor acústica del país. A l’estiu s’hi fan cicles de concerts i poesia. I la nota genuïna l’hi posa una perruqueria de senyores que també deu ser de les més antigues d’aquestes comarques. A l’estiu es fan visites guiades per la vila closa –declarada bé d’interès nacional com a centre històric emmurallat-, i s’ha de reservar amb antelació. La Joana, la guia, hi posa un èmfasi i un amor pel poble que et deixaran absolutament captivat!

A peu o en bicicleta als Muntanyans

És difícil descobrir la zona d’aiguamolls dels Muntanyans sense tenir-ne cap referència prèvia. Per això t’ho recomanem vivament des d’aquesta TripIdea. Amb l’excepció del Delta de l’Ebre, ja no queden a la costa catalana zones de dunes (muntanyans) i maresmes (aiguamolls costaners) naturals com aquests. L’extraordinari valor d’aquest lloc consisteix sobretot en aquesta singularitat i en l’excel·lent conservació en què es troba.

L’espai natural té 62 hectàrees i el creuen passarel·les i camins perfectes per anar a peu o amb bicicleta en família. Això sí, cal respecte i molta paciència per poder observar la fauna que aquí s’hi concentra: ànecs coll-verd, sargantanes cua-roja o fins i tot flamencs. La platja de set quilòmetres –entre Creixell i Roda de Berà- que protegeix els Muntanyans és un passeig marítim natural com n’hi ha pocs. Un secret digne de conèixer.