El misteri de la història als cementiris

cementiri_reus

ALCOVER

ARGENTERA, L'

REUS

TARRAGONA

VALLS

Aquesta és una experiència tant intensa com encisadora. Els cementiris són espais on es mescla el dolor per les pèrdues de la vida quotidiana però també tot el valor i la profunditat de la nostra història a través de les sepultures de la gent anònima i dels ciutadans i ciutadanes més il·lustres. Però sabies que els cementiris de la Costa Daurada amaguen molts dels secrets arquitectònics i escultòrics més desconeguts del territori? El fet de no estar ubicats en museus sinó en aquests recintes funeraris, els fa més desconeguts i per tant, més atractius també.

Quins son els espais funeraris imprescindibles de la Costa Daurada? Tate Cabré al llibre 'Avui per mi, demà per tu' descobreix alguns d'aquests espais. De fet, el mateix títol del llibre és una inscripció que figura a l'entrada del cementiri de Vilallonga del Camp. Us n’expliquem alguns altres: el Mausoleu de Prim, al cementiri de Reus; la reproducció del llegendari mausoleu d'Halicarnàs, al de Tarragona, i les làpides jujolianes del mateix recinte; la tomba del músic Pau Casals, al Vendrell; la de Maties Palau Ferré, a Montblanc; la de l'escultor Julio Antonio, a Móra d'Ebre, o les vistes panoràmiques que s'albiren des del cementiri de Tortosa, un recinte dissenyat al segle XIX en forma d'estel pentagonal. / D'altra banda, també heu de saber que als cementiris de la Costa Daurada hi ha molts memorials històrics vinculats a la Guerra Civil i, per això, serà una bona manera també de descobrir la història més recent.

FOTO: cementiri_reus@reuspromocio

El cementiri de Reus, el primer laic de tot l'Estat

Va ser inaugurat l'any 1870 i és d'estil neoclàssic. El complex va ser el primer cementiri laic i municipal en tot l'Estat Espanyol on s'enterraven persones sense distinció de religió ni ideologia. De fet, per evidenciar la seva aconfessionalitat, qui guarda l'entrada no és una creu sinó Cronos, déu del temps segons la mitologia grega i rei dels titans. També disposa de nombrosos panteons modernistes i amaga una àmplia col·lecció de secrets i tresors artístics.

Molts dels reusencs il·lustres hi són enterrats. El més popular és el General Prim -un militar i polític progressista català- que hi té un sarcòfag de ferro, or i plata. També cal destacar la capella de la família Margenat, dissenyada per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.

El cementiri de Valls, la joia neoclàssica

El cementiri de Valls, datat de 1863, va ser dissenyat per l'arquitecte Baudili Ribot i és un Bé Cultural d'Interès local. Està situat als afores de la ciutat i es disposa al voltant d'un claustre envoltat de panteons i capelles amb teuladetes a dues aigües. L'entrada està coronada per una cúpula semiesfèrica característica que dota el conjunt rectangular d'una gran senzillesa de línies d'estil neoclàssic.

El cementiri d'Alcover, una església romànica a l'interior

Si per alguna cosa destaca el cementiri d'Alcover és per tenir una església dins. Un important vestigi, l'església de Sant Miquel, d'origen romànic, que data del segle XII, i reformada amb uns característics arcs gòtics apuntats durant el segle XV. L'any 2009 va haver d'ampliar-se per fer front a la gran concurrència a aquest equipament, molt integrat a l'urbanisme del poble.

Compta amb algunes agrupacions de tombes i panteons singulars, amb làpides, creus i àngels de valor escultòric i arquitectònic.

El cementiri de l'Argentera, la joia d'Eduard Toda

Amb la restauració del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, al Baix Camp, el filantrop reusenc Eduard Toda i Güell també es va veure compromès amb la reforma del cementiri de la població veïna de l'Argentera. Es va construir el 1920 copiant, a escala reduïda, un cementiri de París que Eduard Toda havia visitat en els seus viatges.

Hi destaca la pedra treballada de La Floresta, que és un barri situat a l'oest del terme municipal de Tarragona. Aquest cementiri té una portalada romànica i una capella a l'interior sota la qual hi ha una cripta que constitueix l'únic panteó.