Perfil del turista usuari de les platges
Maria Abellanet i Meya
La demanda turística a les destinacions de sol i platja. Antecedents i perspectives d’una pràctica tradicional
El mar, la platja i el sol han estat elements que han desencadenat, des de temps pretèrits, un interès especial per part dels usuaris que han utilitzat l’espai litoral com a fórmula d’expressió lligada al lleure i esbarjo.
Uns factors que han estat la clau de l’èxit d’una manera d’entendre i interpretar l’activitat turística com un fenomen de masses, capaç de generar fluxos i corrents internacionals en moltes de les destinacions globals que gaudeixen d’aquests tipus d’entorns.
Els espais litorals i la seva relació amb el turisme tenen una llarga tradició en entorns europeus i, sobretot, en l’Arc Mediterrani. Inicialment, però, es tractava d’uns espais sense massa pretensions ni equipaments, dotats d’infraestructures bàsiques i enfocats a l’esbarjo i lleure familiar.
Precisament perquè era una activitat considerada popular, lluny dels grans viatges i desplaçaments, va experimentar una manera d’entendre l’oci com una via d’escapament de la denominada quotidianitat sostinguda en els pilars del treball, la constància i l’esforç, tan arrelats en el context de finals del segle XIX (Garay & Cànoves, 2009). Tret d’enclavaments excepcionals associats a zones termals costaneres i a l’aparició dels primers balnearis marítims, aquest tipus de turisme no era una pràctica gaire estesa entre les classes benestants i estava associat a famílies de rendes mitjanes o baixes. Prendre el sol no era la motivació principal de gaudi en la freqüentació d’unes platges que tampoc presentaven unes condicions gaire salubres (Tatjer, 2011).
Més endavant, l’increment del desplaçament de famílies burgeses procedents de ciutats industrials cap als espais litorals per aprofitar per passar el dia, el cap de setmana, o bé fer estades més llargues, va donar peu al conegut fenomen de l’estiueig.
Un format configurat per centres vacacionals de petites edificacions que es combinava amb la construcció de complexos urbanístics de capital privat en punts estratègics arran de mar. Es va impulsar un model de desenvolupament turístic que alhora es veia afavorit per una millora en les comunicacions, principalment per ferrocarril, que obria pas a uns usuaris que veien en la platja l’entorn idoni per socialitzar. Un estil de vida que focalitzava en el mar el desig d’alliberar-se dels problemes quotidians d’una societat castigada per les conseqüències econòmiques produïdes per la Primera Guerra Mundial.
Així, aquest model de consum de la platja va viure els millors anys fins ben entrats els anys trenta, que es va ampliar també a capes minoritàries que formaven els estiuejants, i va captar també treballadors provinents de les àrees industrials.
Anys més tard, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, les zones litorals van experimentar canvis en la manera d’entendre i consumir el turisme en les immediates dècades següents. Les transformacions socials i econòmiques posteriors són clau per concebre la profunda reconversió d’aquests espais cap a un model subjecte a més pressió i saturació (Hernández Luis, 2008; Moreno, 2007). Des dels anys seixanta, el litoral del sud d’Europa i en particular el litoral mediterrani espanyol van modificar en tots els sentits la seva concepció i distribució urbanística de forma desordenada i amb escassa visió de futur, cap a un model ja més madur i necessitat de reestructuració a partir dels anys vuitanta (Anton Clavé, 2012). La proliferació de segones residències i la concepció del desarrollismo aplicat al turisme van significar el que es coneix com el turisme de masses, que tenia en la pràctica del sol i platja el màxim exponent. El perfil dels usuaris de les platges, tot i que prenia força l’origen internacional, va iniciar-se en l’àmbit nacional amb l’augment del parc automobilístic com a principal artífex de la seva expansió i consolidació. Preludi del que serien més tard els paquets turístics amb vols xàrter per part d’operadors turístics, que van encapçalar aquest model de turisme als països mediterranis i, principalment, en moltes destinacions del litoral espanyol.
A finals del segle passat, en vista de l’estancament d’un model turístic amb evidents signes de desgast, molts d’aquests territoris van endegar un procés d’aplicació de mecanismes d’acció amb la voluntat de corregir els dèficits en els desajustos estructurals causats per la precarietat dels sistemes de control durant les fases d’expansió de l’activitat a les dècades de 1960 i 1970 (Donaire & Mundet, 2001; Vera Rebollo & Baños Castiñeira, 2010). Així, als anys noranta, es van articular diferents estratègies de singularització que es concretaven a partir de diferents eixos que encara avui perduren com a determinants per a la reinvenció de destinacions madures litorals. Unes transformacions que han comportat una especialització més gran dels territoris i, de retruc, també canvis en la demanda d’aquests espais (Anton Clavé, 2004).
En molts casos, aquestes estratègies de millora han passat per la creació i ampliació d’equipaments que fomentessin l’atracció de nous públics, com ara l’obertura de complexos aquàtics, parcs temàtics o camps de golf entre altres reclams, l’orientació de fórmules encaminades a crear activitats alternatives o complementàries per afavorir noves inèrcies en la demanda, o, finalment, la generació de productes diferencials al marge del que tradicionalment un destí de platja podia oferir.
L’aposta per aquestes vies ha tingut efectes pel que fa a la desestacionalització de la temporada turística, l’increment de la satisfacció i la fidelitat de la demanda, l’increment de la despesa turística a la destinació, la millora de la imatge i la creació de noves oportunitats de negoci (Anton Clavé, 2004). Uns factors que han contribuït a la millora de la competitivitat i de la sostenibilitat (Crouch & Ritchie, 1999) i que alhora posen èmfasi en l’element motivador com a fórmula per captar nous perfils i segments de mercat.
Avui dia trobem unes destinacions de platja més especialitzades en què els diferents agents implicats tenen més preparació i sensibilització envers les característiques del turisme que demana aquest tipus d’experiències. En aquesta línia, les àrees litorals han hagut d’adaptar-se a un públic més heterogeni, exigent i amb unes necessitats molt diverses. Això s’ha traduït en la renovació i sofisticació d’equipaments i infraestructures turístiques sovint obsoletes, l’augment de la professionalització dels recursos humans que integren la destinació, o bé la millora en l’eficiència i responsabilitat relativa a les tasques de gestió i la planificació turística per part de les administracions competents.
Així, els espais de sol i platja actuals s’integren en les dinàmiques lògiques d’ordenació territorial de la destinació i en els ritmes econòmics i socials propis dels nuclis urbans que la conformen. Són entorns cada cop més versàtils en allò que ofereixen i es complementen o s’alineen amb les polítiques de promoció i de foment turístic de diferents administracions superiors per garantir-ne la durabilitat i atractivitat.
Les sinergies entre els diferents actors, tant locals com supramunicipals, formen part de la clau del seu èxit i la capacitat de dinamisme.
La necessitat de desmarcar-se, doncs, d’un passat lligat al monocultiu turístic i alhora allunyar-se de la competència per captar nous segments de mercat, molts destins litorals han apostat per complementar l’oferta potenciant els valors culturals, gastronòmics o inclús naturals. També adaptant-hi altres activitats d’oci properes, com ara l’enoturisme o l’excursionisme, o la presència d’equipaments i serveis amb unes altres particularitats com el turisme MICE o vinculats a activitats esportives.
L’adopció de segells o marques també ha estat una tendència habitual en els darrers temps per centrar els esforços a dedicar-se a un segment de demanda específic.
El turisme esportiu i, de manera més destacada, el turisme familiar i multigeneracional han crescut significativament en els darrers temps.
L’auge del turisme familiar en espais de platja
El turisme en família s’ha anat consolidant, doncs, com un perfil d’usuari predominant que fa ús de les platges actualment. S’entén com el segment que fa vacances, desplaçaments i visites en què la motivació principal del viatge és anar amb la família. Per aquest motiu, busca destinacions turístiques amb serveis adaptats als nens i amb unes facilitats específiques que permetin gaudir d’una experiència més satisfactòria i segura. El pes d’aquest format de viatge per a la indústria turística és rellevant en tant que genera una despesa important en les destinacions, a més que exerceix de prescriptor per a altres famílies en els seus llocs d’origen.
La tradició de viatjar en família, però, ja fa anys que és força significativa. A Europa, tot i la baixa natalitat, en la majoria de països els viatges en família amb menors de 15 anys són els més freqüents. Segons dades de World Travel Monitor de l’any 2015, aquesta xifra arriba a 78 milions d’europeus que opten per aquesta modalitat. De fet, durant l’última dècada la taxa anual de creixement del turisme familiar es manté en un 2 %. En estats com el Regne Unit, les vacances familiars constitueixen el 25 % de tots els viatges de turistes nacionals (Visit Britain, 2021) i representen el 30 % dels viatgers d’oci als Estats Units (US Travel Association, 2021).
De fet, s’apunta que el segment de demanda que més creixerà en els pròxims anys serà el turisme familiar. Algunes de les causes que porten a preveure aquest augment en els propers anys, es poden sintetitzar en els punts següents:
· Augment de l’esperança de vida, que portarà a canvis en les estructures familiars: famílies intergeneracionals d’avis i nets amb llaços multigeneracionals més forts.
· Diversitat creixent de formes familiars: famílies monoparentals, famílies del collectiu LGTBQ+, famílies multiculturals, fills de diferents parelles, etc.
· Vacances per enfortir els llaços entre els membres de la família. Evoluciona la manera d’entendre les vacances: de la relaxació a noves experiències que ajudin a construir família.
· La importància dels nens i nenes com a influents en la decisió de compra.
Els infants menors d’edat cada cop estan més informats.
· Canvis en els rols de gènere.
· Incorporació al mercat turístic de famílies de països amb menys tradició per viatjar.
Aquest segment de turistes és, doncs, un valor a l’alça a Europa. Entre els països preferents se situa Espanya, una destinació escollida pel turisme familiar internacional amb una quota del 15%, seguida de França i Alemanya. En el cas espanyol, el turisme familiar és el tercer en volum de negoci. Representa un 17,8% després dels viatges en parella (45 %) i els que viatgen sols (18,2 %), i va suposar un impacte de 18.500 milions d’euros l’any 2017 (Hosteltur, 2018).
En el context de sortida de la pandèmia, el desig de viatjar per part de famílies ha anat en augment, com s’exposa en diferents estudis vinculats a aquests tipus de col·lectius.
De manera que, segons el novè estudi sobre les pautes de consum turístic de les famílies elaborat per la Federació Espanyola de Famílies Nombroses l’any 2021, ja s’indicava un increment dels viatges familiars d’un 5,35 % respecte el 2020 i una freqüència a viatjar més vegades al llarg de l’any superior respecte abans de la pandèmia. Pel que fa a les expectatives per a l’any 2022, aquesta tendència a l’alça també es tradueix en un consum més gran, ja que 7 de cada 10 famílies gastaran més a l’hora de viatjar, símptomes evidents que la recuperació del turisme també ha estat significativa en aquests col·lectius, en disposar de més poder adquisitiu per viatjar i ganes de passar el temps perdut en família.
Si centrem l’atenció en el lloc on es fan els viatges, el turisme litoral és el que capta més interès per part de les famílies avui dia. En l’àmbit europeu, el 40 % dels viatges de les famílies europees tenen com a destinació les platges o els llacs, davant de ciutats o espais d’interior. El mateix passa entre les activitats preferides per les famílies espanyoles, que tenen com a principal motivació el fet de el sol i banyar-se de cara al 2022. Els pobles de costa, amb un 56,84 %, són les destinacions més demandades, que augmenten un 6,5 % respecte l’any anterior. El turisme de sol i platja, al mateix temps, també predomina l’any 2022 (46,84 %) i augmenta un 10,8 % respecte dels interessos d’abans de la pandèmia. Més lluny queden les tipologies vinculades al turisme de natura (19,47 %) o el turisme rural (9,47 %) (FEFN-DNA turismo y ocio, 2022).
Pel que fa a criteris d’elecció, segons un estudi realitzat l’any 2018 per la plataforma de lloguer vacacional HomeAway amb l’objectiu de saber quins indicadors i característiques defineixen una destinació familiarment responsable per a les famílies residents a Espanya, la seguretat, la neteja i la diversitat són els elements fonamentals que una destinació familiar hauria de tenir. A les destinacions de costa, la seguretat a la platja, amb una importància de 8,39 sobre 10, és el factor més rellevant de què ha de disposar una platja.
Seguidament, la qualitat de l’aigua del mar i la neteja i el manteniment de la platja són les tres característiques principals que tenen en compte les famílies a l’hora d’escollir una destinació de costa per anar-hi de vacances (SmartTravel.News, 2019).
En definitiva, estudis i indicadors globals ratifiquen que la tendència mundial és el turisme familiar com a tipus de viatge preferent i en creixement, i fan referència a la importància que les destinacions litorals i les platges tindran com a recurs natural que mourà grans fluxos de demanda cap a les costes.
Especialització de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre en turisme familiar
Segons dades de l’Agència Catalana de Turisme de l’any 2017, dels 19 milions de turistes estrangers que van visitar Catalunya, el 22 % van ser famílies i van generar al voltant de 4.000 milions d’euros.
En vista d’aquesta realitat, el segment familiar s’ha identificat com a estratègic i s’ha treballat intensament per situar Catalunya com una destinació prioritària per a aquest mercat. De fet, ha estat pionera a Europa a implantar una marca certificada per a destinacions especialment sensibles per al turisme familiar, més concretament la marca de Platja en Família.
Aquesta línia de treball ha estat recollida en els documents estratègics que s’han aprovat en els últims anys: tant en el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2018-2022, amb la creació i impuls del Pla de Producte de Turisme Familiar 2021-2025, com en el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya 2018-2022, amb la voluntat de dissenyar productes que s’adaptin a les necessitats de tots els membres de la família en termes d’allotjament, serveis i experiències.
Fruit d’aquestes directrius, la creació de la marca específica sota el nom de Platja en Família està dirigida a totes les destinacions de costa i a les seves empreses que vulguin certificar-se i especialitzar-se en turisme familiar. Distingeix les destinacions litorals i les empreses turístiques que disposin d’una oferta d’allotjament i entreteniment adaptada a les necessitats dels diversos tipus de famílies.
L’articulació d’aquestes polítiques ha afavorit la preparació i especialització en la demanda als espais litorals. Si centrem l’atenció en les destinacions que conformen les marques turístiques de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, això s’ha traduït en uns resultats que s’ajusten a aquests perfils de visitants amb aquestes característiques. Prova d’això són les conclusions que es deriven de diferents estudis realitzats pel Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat, dirigits pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.
En aquest sentit, els estudis apunten que la majoria dels turistes que arriben a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre ho fan entre els mesos de maig i setembre, amb la motivació de gaudir de les seves vacances a la platja. Per tant, les platges i el clima són els principals atractius que condicionen els fluxos turístics a la costa mediterrània i superen amb escreix qualsevol altra motivació alternativa.
En xifres, l’any 2021 a la Costa Daurada hi va haver més de 10 milions de pernoctacions i 3 milions d’arribades, mentre que a les Terres de l’Ebre van registrar-se més d’1 milió de pernoctacions i 432.643 arribades.
La reactivació dels mercats internacionals, a excepció del britànic per les restriccions de mobilitat al país, ha permès que el mercat francès representés l’11% dels visitants a la Costa Daurada i el 4,9% a les Terres de l’Ebre. Amb tot, el comportament dels viatgers continua marcat per les circumstàncies sanitàries. Això es va traduir en el creixement exponencial, durant l’any 2021, de la compra a darrera hora, així com de la demanda de reserves molt flexibles i sense despeses de cancel·lació per part dels clients. Les tendències a l’hora de contractar els viatges tenen a veure amb l’ús progressiu de sistemes operatius sense contacte físic, la preeminència de destinacions de proximitat amb vehicle propi i en família, i la preferència per productes i destinacions compromeses amb la responsabilitat ambiental i social.
Tipologies de perfils d’usuaris a les destinacions de costa
El perfil dels usuaris que visiten la platja amb finalitats turístiques ha estat, tradicionalment, conformat per persones que en fan un ús més aviat passiu i contemplatiu. De fet, la idealització tradicional de la platja s’associa al descans i a les activitats properes al repòs i la relaxació. Tanmateix, l’ús ha anat canviant amb el temps i actualment s’ofereixen diferents propostes que s’acosten a un lleure més actiu i atrauen noves fórmules d’oci que acullen alhora múltiples perfils de demanda.
De fet, les platges es poden classificar en tipologies variades i diverses. Es defineixen a partir d’aspectes com ara la morfologia estructural, les dimensions físiques, les característiques naturals, els entorns on s’ubiquen, així com a partir de la demanda que tenen. Aquests paràmetres, juntament amb l’accessibilitat, la fan més propícia a uns banyistes o a uns altres.
Entre les classificacions de platges segons els usuaris són prou representatives les nudistes, les adreçades a infants o a gent gran, les ideals per a parelles, les que permeten fer-hi activitats esportives, entre altres. No obstant això, darrerament han pres força les que responen a noves tendències, com les pensades per a animals de companyia per exemple, que alhora han adaptat instal·lacions i serveis específics.
Una de les classificacions de perfil d’usuaris a les platges es pot considerar a partir de l’estudi de segmentació del turista de sol i platja elaborat per l’organisme de Promoció Turística de les Canàries (Promotur) l’any 2016. En aquest cas, en fa la distribució següent a partir de dues tipologies clares:
Usuaris passius
Relaxació pura. Són usuaris que no tenen obligacions i busquen la ruptura amb la rutina diària. També prioritzen el bon clima a l’hora d’escollir la destinació, donen molta importància al preu i la localització de l’allotjament, i prefereixen que hi hagi oferta de restauració i comerç en l’entorn més immediat. En aquesta classificació hi convergeixen famílies, parelles i grups de joves que solen estar llargues estades en la destinació.
Exclusius. Responen a usuaris que busquen qualitat en els productes i serveis que ofereix el destí. Generalment, també senten un sentiment de diferenciació envers altres usuaris. Generalment, s’hi identifiquen famílies i parelles de mitjana edat o bé també turistes que viatgen sols d’edat més madura.
Usuaris actius
Rastrejadors. Compleixen uns requisits per tenir una immersió en un entorn autèntic i diferent, amb l’ànim de compartir l’experiència durant i després del viatge. Donen especial importància al mitjà de transport per desplaçar-se en detriment de l’allotjament. Es caracteritzen també per fer un ús de les xarxes socials elevat i buscar activitats fora dels circuits convencionals.
Activitat física. Busquen aprofitar el temps d’estada a la platja per practicar activitats específiques relacionades amb el mar. Solen tenir una afició prèvia i aprofiten el temps de lleure per satisfer-la. Sol respondre a gent majoritàriament jove a qui agrada la sensació de llibertat. No obstant això, també hi ha perfils d’edat més avançada en què la platja és l’espai idoni per a activitats menys mogudes, com ara el ioga o l’exercici físic dirigit.
Al marge d’aquesta classificació més generalista, cal tenir en compte que en els canvis constants en el comportament i els perfils de la demanda en turisme també hi conflueixen múltiples factors que sovint se situen més enllà de la indústria turística. L’evolució de les polítiques en les destinacions litorals com a pols d’atracció turística, la influència de la tecnologia en la societat o bé els aspectes conjunturals propis d’un context específic, per exemple, poden condicionar els perfils de famílies que tradicionalment visiten la platja a l’hora de viatjar.
Per aquest motiu, per a moltes destinacions, conèixer la demanda és un aspecte fonamental en la planificació turística, ja que caracteritzar i quantificar els tipus de visitants que rep una destinació és part de la informació necessària per poder establir estratègies, tant referides a l’adequació de l’espai turístic com ara a les de promoció, comercialització i conceptualització dels productes turístics (Anton Clavé et al., 2005)
De la mateixa manera, també permet fer una aproximació de l’impacte econòmic que genera sobre el territori si se’n pot quantificar la despesa que fa al llarg de la seva estada en els serveis associats més propers.
Sovint es defineixen tipologies de perfils turístics que representen més fidelment els patrons de conducta i comportament per a les destinacions per ajustar millor les accions que s’hi han de dur a terme. D’acord amb l’exposat fins al moment, el turisme familiar, com un dels principals protagonistes a les platges, també ha estat objecte de segmentació segons les característiques que el defineixen.
Tot seguit es recullen alguns exemples de perfils de viatgers que s’ajusten a l’àmbit turístic i a la realitat estructural que vivim avui dia:
Famílies mil·lennistes
Aquest segment de la població econòmicament activa és el més nombrós de la història. Són els grans impulsors d’una nova forma de fer turisme i de viure els viatges des del punt de vista experiencial en connexió total. Són famílies de viatgers globals hi-tech en creixement, amb predilecció per les vivències genuïnes.
Aquest perfil de viatgers es nodreix amb força de les plataformes col·laboratives com a nou patró de consum basat en la confiança i en la reputació: 1 de cada 2 té descarregades al seu telèfon intel·ligent diferents aplicacions mòbils relacionades amb viatges, ja que per a ell és vital la comunicació constant amb els proveïdors dels serveis abans, durant i després del viatge
Decisors
Durant la fase de recerca prèvia d’un viatge, els amics i familiars són la font principal d’informació, seguits pels motors de recerca i els webs especialitzats en famílies. També, destaca l’ús de webs amb opinions sobre viatges, com ara blogs i els oficials de les destinacions turístiques.
Tanmateix, els nens s’han convertit en els influenciadors de moltes llars (Trikha & Saini, 2021). El moviment Kidfluence, segons el qual el 94% dels pares espanyols concedeix als seus fills el poder suficient per elegir la destinació de les vacances, és tota una tendència internacional.
Actualment, les famílies són menys autoritàries i més democràtiques, entenent així que les decisions importants es poden prendre menys unilateralment i beneficien tota la família. Si els infants gaudeixen, ho fan també els familiars.
Digital Users
Les famílies actuals són digitals, cada cop més autosuficients en la planificació i la gestió de les reserves dels viatges, i utilitzen quasi exclusivament Internet com a mitjà de consulta a l’hora de planificar, reservar i viure les vacances.
D’aquesta manera, les agències de viatge han quedat en un segon pla i s’han vist obligades a especialitzar-se en segments, nínxols i tipus de viatges o excursions molt exclusives. Les aplicacions de viatges que permeten fer reserves d’allotjaments, transport i experiències, com per exemple Tripadvisor o Kayak, són avui en dia indispensables per a les noves famílies.
Necessitats dels usuaris a la platja
El turisme familiar supera un terç de tots els visitants en algunes destinacions, raó per la qual no s’escatimen esforços per adaptar-se a les seves necessitats, facilitar que els clients gaudeixin de les vacances, millorar l’oferta amb propostes innovadores, buscar experiències úniques i atractius addicionals i donar-los la màxima difusió possible (Hosteltur, 2017). En aquest sentit, es parla d’adaptació del llenguatge i dels continguts dels portals turístics, de creació de descomptes per a famílies als establiments locals, o bé de la definició de segells o marques que acreditin que s’està treballant activament per atendre com cal aquests perfils turístics.
En les destinacions que disposen de platges, cal oferir un seguit de requisits que garanteixin una experiència enriquidora, d’una banda, i que responguin a les necessitats de les demandes i corrents turístics actuals, de l’altra, per convertir aquests espais en més competitius, alhora que siguin més inclusius i sostenibles. En aquest sentit, la mateixa Organització Mundial de Turisme ha anat editant diferents informes per fomentar una activitat més accessible per a tots els usuaris en què s’inclou la platja com un entorn sensible. Entre les qüestions que s’hi recullen, hi figura el fet que han d’incloure itineraris accessibles que permetin l’accés als punts d’informació, als espais, instal·lacions o serveis. A més, destaca que les platges han de disposar d’accessos mitjançant passarel·les i rampes, zones acotades amb sol i ombra, vestuaris i serveis adaptats, i cadires i crosses amfíbies per banyar-se al mar. En cas d’haver-hi passeigs marítims, haurien d’incloure itineraris accessibles (Organització Mundial del Turisme, 2015). En la mateixa línia treballa l’Observatori de l’Accessibilitat Universal del Turisme a Espanya, entitat que recentment també ha publicat unes directrius que caldrà seguir en aquests espais per integrar-hi persones amb discapacitats visuals o cognitives (Hernández-Galán, 2017).
En aquest sentit, també s’ha fet un esforç notori per potenciar el confort dels visitants que responguin a un perfil familiar a les platges des del ja mencionat programa
Platja en Família, impulsat per l’Agència Catalana en Turisme.
Aquesta marca distingeix les destinacions el principal recurs de les quals és la platja, i les empreses amb una oferta turística, d’allotjament i d’entreteniment adaptada a les necessitats de les diverses tipologies de famílies. D’acord amb els requisits que es demanen als afiliats, es recullen diferents elements que han de disposar les platges per adaptar-se a la canalla.
Entre els de caràcter obligatori, hi figuren els següents:
· Panells informatius que indiquin l’estat de les aigües, el nivell de radiació ultraviolada i possibles perills o advertències de seguretat a la platja.
· Sistemes de senyalització visual de perills a la platja (bandera vermella).
· Servei de socorrisme a la platja.
· Zones d’ombra a les platges, piscines i principals punts d’atracció turística.
· Programa d’activitats lúdiques i esportives a l’aire lliure, com a mínim en temporada alta, amb personal d’animació.
· Senyalització, tant de l’accés a la destinació com de dins, amb informació sobre els recursos i serveis.
· Mesures que garanteixin l’accessibilitat als principals serveis públics.
· Personal de seguretat.
· Servei de primers auxilis.
· Materials segurs a les zones de joc dels infants.
· Papereres suficients a la destinació, preferiblement accessibles per als infants a les zones de joc.
· Servei de neteja diària, especialment a les zones de joc dels infants.
· Servei de recollida d’escombraries.
A més, s’hi preveuen altres serveis recomanables, entre els quals, el fet que les platges disposin de bandera i senders blaus, un sistema d’acreditació de qualitat, aparcament públic i/o vigilat a prop dels principals punts d’atracció turística, transport públic, amb horaris extensos, autobús o tren turístic, o bé servei de cangur i llar d’infants, entre d’altres adreçats a famílies.
També els diferents establiments associats a la mateixa platja, com ara allotjaments, oficines de turisme o bé restaurants, han d’oferir obligatòriament diversos serveis per satisfer la demanda familiar. En aquest àmbit, s’hi presenten un seguit de requisits de diversa consideració que s’estructuren entre l’atenció i informació adreçada a tots els públics, la seguretat i ergonomia en les instal·lacions i el fet de comptar amb espais i entorns per al gaudi i cura dels infants.
Al marge d’aquestes consideracions, en els darrers temps també cal interpretar la platja en clau intel·ligent. D’aquesta manera, també s’hi relacionen un seguit de prestacions que cal valorar si es pretén configurar aquest entorn com un escenari que s’ajusti també als nous corrents dels seus visitants així com un espai que cal ser gestionat mitjançant fórmules properes a la mirada intel·ligent. Així, des del punt de vista tecnològic, Segittur, juntament amb la Secretaria d’Estat de Turisme, l’ICTE i en col·laboració amb els membres de la Xarxa DTI, va elaborar l’any 2021 una guia de solucions per a platges i zones de bany que dona resposta a diferents necessitats derivades de la gestió d’aforaments, de la informació turística i de la seguretat sanitària.
En l’esmentada guia s’hi exposen solucions digitals a les platges que cada cop tenen més presència i que s’adrecen a millorarne la gestió per garantir així el confort dels usuaris. Es tracta d’aspectes com el servei de cobertura wifi a la zona de bany, l’ús de dispositius, sensors, càmeres, o fins i tot drons que comptin instantàniament el volum d’usuaris per controlar la seva capacitat de càrrega. A partir d’aquesta informació, es poden implementar sistemes de reserves previs, delimitacions d’accessos a la platja, o bé la parcel·lació d’espais per banyar-se (Segittur, 2021).
Opcions que algunes destinacions ja han començat a posar en pràctica per fer aquests entorns més competitius i de qualitat, ajustats a les tendències del turisme que vindrà en els pròxims anys.
Consideracions finals
En definitiva, convé no oblidar que les platges són el principal factor de producció turística i un avantatge competitiu, ja que són motivadores de la decisió de compra, de manera que la seva gestió s’ha de considerar bàsica per a l’èxit de qualsevol destinació turística si vol mantenir el seu avantatge competitiu. Directament vinculat al context d’emergència climàtica, la platja és un bé econòmic cada cop més escàs i deteriorat. Tanmateix, és un recurs natural que ha de mantenir el seu equilibri ecològic i ambiental i s’ha de preservar. En un context de prolongació de la seva estacionalitat, les destinacions han de ser capaces de crear productes turístics que generin impacte econòmic i cohesió social durant tot l’any.
Condicionar aquests espais i vetllar pel confort dels usuaris que els visiten són la clau per a la seva durabilitat pel que fa a la pervivència turística. Al mateix temps, però, cal incorporar mecanismes de control i regulació per salvaguardar-ne la vulnerabilitat. La responsabilitat d’aquest extrem recau també en el visitant. Un actor indispensable que ha de ser conscient de les repercussions i impactes que genera sobre el medi que ocupa.
Aprofundir en les causes i conseqüències de les seves accions en espais litorals és fonamental, però també ho és la realització d’estudis que permetin aproximar-ne les necessitats i motivacions per ajustar millor les estratègies que cal dur a terme. En aquest sentit, la formació professional i especialitzada en el camp del turisme és un vehicle idoni per aconseguir-ho.
Per acabar, la promoció i comunicació dels nous rols turístics de les platges també s’ha d’ajustar a les realitats dels hàbits de consum de la demanda actual.
Inclusiva, universal i integradora, ha de remarcar que les destinacions litorals responen a entorns dinàmics i també versàtils. Així, si es treballen les eines adequades, es podran endegar noves possibilitats de lleure que representen una oportunitat de futur per a moltes destinacions madures i tradicionals.
Referències
Agència Catalana de Turisme. Generalitat de Catalunya. (2022). Destinació de Turisme Familiar. http://act.gencat.cat/dtf/
Anton Clavé, S. (2004). Demanda turística i protecció del litoral: un horitzó possible.
Anton Clavé, S. (2012). 10 lliçons sobre turisme: el repte de reinventar les destinacions = 10 lessons on tourism: the challenge of reinventing destinations. Planeta.
Anton Clavé, S., González Reverté, F., i Andreu Sunyer, N. (2005). Planificación territorial del turismo. Editorial UOC, S.L.
Crouch, G. I. i Ritchie, J. R. B. (1999). Tourism, Competitiveness, and Societal Prosperity. Journal of Business Research, 44(3), 137-152.
Donaire, J. A. i Mundet, L. (2001). Estrategias de reconversión turística de los municipios litorales catalanes. Papers de Turisme.
FEFN-DNA turismo y ocio (2022). IX Pautas de consumo turístico de las familias de España.
Garay, L. A. i Cànoves, G. (2009). El desarrollo turístico en Cataluña en los dos últimos siglos: una perspectiva transversal. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 53, 29-46.
Hernández-Galán, J. (2017). Observatorio de la accesibilidad universal del turismo en España. Fundación ONCE/Vía Libre.
Hernández Luis, J. A. (2008). El turismo de masas. Síntesis.
Hosteltur (2018). Disfrutar viajando en familia.
Hosteltur (2018). El turismo familiar genera un impacto de 18.500 M € en España. https://www.hosteltur.com/125971_turismo-familiar-genera-impacto-18500-m-espana.html
Moreno, A. (2007). Historia del turismo en España en el siglo XX. Síntesis.
Organització Mundial del Turisme (2015). Manual sobre turismo accesible para todos: Principios, herramientas y buenas prácticas – Módulo II: Cadena de accesibilidad y recomendaciones.
Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona (2022). Pla d’actuació 2022.
Promoción Turística de Canarias. Gobierno de Canarias (2016). Estudio de segmentación del turista de sol y playa.
Segittur (2021). Guía de soluciones en playas y zonas de baño de destinos turísticos de la Red DTI en el contexto del COVID-19. https://doi.org/10.1515/9783110335224-044
SmartTravel.News (2019). HomeAway anuncia los candidatos a Destinos “Family-Friendly” 2019. https://www.smarttravel.news/homeaway-anuncia-los-candidatos-destinos-family-f riendly-2019/
Tatjer, M. (2011). En los orígenes del turismo litoral: los baños de mar y los balnearios marítimos en Cataluña. Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 13(SE-Articles).
Trikha, A. i Saini, K. (2021). The Growing ‘Kidfluence’ on Parents’ Buying Behavior : The Era of Young Consumers. June 2019.
US Travel Association (2021).
Monthly Travel Data Report. https://www.ustravel. org/research/monthly-travel-data-report
Vera Rebollo, J. F. i Baños Castiñeira, C. J. (2010). Renovación y reestructuración de los destinos turísticos consolidados del litoral: las prácticas recreativas en la evolución del espacio turístico. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 53, 329-354.
Visit Britain (2021). Annual reviews and reports.
https://www.visitbritain.org/our-performance-reporting
World Travel Monitor (2015). Outbound Traveler Profiles. https://www.ipkinternational.com/en/world-travel-monitor/latest-reports#traveler-profiles