La platja intel.ligent

Natalia Bayona

Es parla de destinació intel·ligent quan s’aconsegueix desenvolupar la innovació i la sostenibilitat com a part del seu ADN. És un destí que genera una promoció turística que, en primer lloc, abans de crear un producte turístic, té en compte els ciutadans i el desplegament de polítiques o experiències turístiques. És una destinació en què realment hi ha comunicació i és homogènia, que té una marca de país enfortida perquè tots els que promouen la seva posició estan alineats i coordinats entre el sector públic i el sector privat. És una destinació en què l’ús de la tecnologia ajuda a prendre les millors decisions per mesurarne la capacitat de càrrega, sap dir que no i a la vegada és responsable i conscient, per la qual cosa és una destinació en què importa més la qualitat que la quantitat.

Els principals atractius turístics se solen trobar a les zones de costa, on hi pot haver un clima favorable per a la realització d’activitats d’oci, com anar a la platja, passejar o fer esport.

Aquesta importància es fonamenta en el fet que totes les persones puguin tenir accés a aquests tipus d’activitats. D’acord amb el Manual sobre turisme accessible de l’Organització Mundial del Turisme (2015), són molts els països que han dedicat esforços significatius per millorar-ne l’accessibilitat; per tant, el nombre de zones marítimes i de platges accessibles va en augment, però quines són les necessitats bàsiques per satisfer aquests entorns? Doncs aconseguir que la major part de les persones puguin accedir-hi, circular-hi i sortir-ne per l’embarcador, i gaudir amb seguretat i igualtat dels diferents serveis que es poden oferir en aquestes zones, com ara cafeteries o lavabos.

D’altra banda, l’accés fins al mar, el bany i la sortida de l’aigua s’ha de facilitar de la manera més segura i autònoma per a la majoria de les persones. Quan es tenen en compte aquestes necessitats i s’hi incorpora, a més, la tecnologia i la innovació, es pot parlar de platja intel·ligent.

És a dir, una platja intel·ligent és aquella que, gràcies a la digitalització, ofereix un benefici per a l’entorn i un alt valor afegit, i millora l’experiència de l’usuari gràcies a una gestió més eficient. En resum, els beneficis d’una veritable platja intel·ligent giren al voltant de l’accessibilitat, la sostenibilitat i la seguretat, i aquesta última es troba com una de les qualitats més valorades pels visitants.

Les platges intel·ligents canviaran la manera com els usuaris consumeixen el turisme de sol i platja gràcies a l’aplicació de noves tecnologies. Un cas destacable a Espanya és la iniciativa de Palma de Mallorca de posar en funcionament una xarxa de wifi pública i gratuïta, per convertir-se així en la zona de free wifi més gran d’Europa. Aquesta iniciativa es destaca per la seva magnitud, ambició i el fet d’estar coordinada amb altres iniciatives en el marc del Pla Smart City/Smart Destination per convertir Palma en una destinació turística intel·ligent.

Però, no només cal destacar el 5G o wifi a la vora del mar, sinó la digitalització de l’espai amb internet de les coses, les dades massives o la intel·ligència artificial, entre d’altres, per millorar la gestió, la sostenibilitat i la seguretat d’aquests espais.

Espanya és un referent global del turisme. Per tant, té tot el sentit que aquest país aporti diverses solucions innovadores que posteriorment s’exportaran a la resta del món. Per exemple, l’Organització Mundial del Turisme ha organitzat en els darrers anys més de 20 competicions relacionades amb la innovació, en què han participat més de 10.000 empreses emergents de més de 150 països. Les empreses espanyoles sempre estan entre les finalistes i abasten segments molt variats: des de la mobilitat accessible o les experiències turístiques amb realitat augmentada fins a l’anàlisi de la massificació turística amb intel·ligència artificial (IA) i l’impacte social. En la mobilitat accessible, es pot destacar l’empresa emergent guanyadora del 2n UNWTO Tourism Tech Adventure for the America: Ed Tech, Wheel the World, una empresa xilena el propòsit de la qual és empoderar les persones amb discapacitat per explorar el món sense limitacions, i recull informació precisa pel que fa a l’accessibilitat per poder satisfer les necessitats del viatger, per exemple d’activitats i allotjaments adaptats a la discapacitat en diverses destinacions.

També cal remarcar l’empresa espanyola Beach Trotters,1 especialitzada en l’equipament de platges, que ofereix l’opció de crear i dissenyar platges intel·ligents amb un pla de gestió i d’aplicació específic per a cadascuna.

A causa de la pandèmia i el control dels aforaments, es va poder veure com en algunes platges espanyoles es va implementar un sistema de tecnologia de videovigilància per controlar en temps real l’ocupació de la platja per avisar la població que no hi acudís si estava completa (per exemple, a Salou o Santander).

Però això no només ajuda en accessibilitat, sinó també en seguretat, perquè a partir de drons i d’intel·ligència artificial es podrien fer tasques de vigilància i control per facilitar la tasca dels equips de salvament. També s’hi veuen aplicacions per saber la qualitat de l’aigua, l’índex de raigs ultraviolats, la presència de meduses, entre d’altres. Pel que fa a la sostenibilitat, hi trobem exemples de sensorització de les dutxes per a l’aprofitament de l’aigua o apps amb informació sobre places disponibles per reduir el consum de CO2 i el consum de combustible.

L’accessibilitat i la inclusió formen part del concepte platges intel·ligents gràcies a solucions tecnològiques dissenyades per a persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitat visual; per exemple, rampes per a cadires de rodes o rutes guiades mitjançant realitat augmentada i intel·ligència artificial. Des del punt de vista de la inclusió, es destaca també l’accés a la informació i fem un esment especial del cas de Benidorm, on els turistes poden acce-

dir a la història dels punts turístics en sis llengües, escanejant un codi QR, i també s’han inclòs dibuixos amb relleu en diversos punts perquè les persones amb discapacitat visual puguin fer-se una idea del que visiten.

I és que Benidorm, segons la Guia d’implantació destinacions turístiques intelligents (DTI) de la Comunitat Valenciana (2017), és un dels projectes d’intel·ligència turística més interessants de la comunitat a causa de l’aplicació de tècniques com les dades massives, que permet conèixer millor el client i obtenir una destinació més competitiva pel fet de disposar de dades que permeten millorar l’experiència del turista així com la dels processos del màrqueting en línia per fer la inversió més rendible.

Entre les recomanacions de l’Organització Mundial del Turisme al Manual sobre turismo accesible para todos (2015), s’assenyala que resultaria de gran utilitat per a les persones invidents implementar un sistema d’audioguia aquàtica que, mitjançant un sistema de coordenades, balises i un braçalet o dispositiu sonor que porti posat el banyista, pugui informar-lo de la seva situació.

Si ens fixem en la guia de bones pràctiques en digitalització per a destinacions turístiques intel·ligents de Segittur (2021), destaquen, en el cas d’Espanya, la senyalització intel·ligent de Conil de la Frontera, l’ús de la intel·ligència artificial per conèixer el turista de Marbella o les platges intel·ligents de les Balears, Barcelona, Benidorm, Gandia o Salou.

1. https://www.beach-trotters.com/

Clarament, la tecnologia arriba per quedars’hi i es converteix amb el motor per accelerar el creixement econòmic. Cal connectar el viatger amb una experiència. L’obligació és fer un turisme més sostenible, més responsable i més innovador, en què les empreses emergents i els emprenedors treballin plegats amb les grans companyies. Les destinacions turístiques s’han de modernitzar i han d’ajudar a fer fluir més la informació i usar les dades massives a través de plataformes o dashboards on es puguin llegir i interpretar les dades, projectar la capacitat de càrrega de les destinacions i veure com generar un màrqueting més microsegmentat.

Tot seguit anomenem algunes empreses emergents guanyadores de les nostres competicions en què la seva tecnologia seria de gran interès per aplicar-la en una platja intel·ligent, ja que implicaria alhora avantatges per als usuaris.

Destaquem Seven Clean Seas,2 una organització de neteja dels oceans que té com a objectiu eliminar el plàstic de l’entorn marí i treballar amb les comunitats rurals i insulars per evitar que el plàstic entri a l’entorn natural. La tecnologia d’aquesta empresa emergent, guanyadora de la competició UNWTO SDGs Global Startup Competition en la categoria ODS 14: vida submarina, donaria com a resultat una platja més sostenible i més amigable amb el medi ambient.

Source3 és un altre exemple d’empresa emergent en què l’aplicació de la seva tecnologia en una platja intel·ligent afectaria la sostenibilitat. Aquesta, guanyadora de la competició UNWTO SDGs Global Startup Competition en la categoria ODS6: aigua neta i sanejament, utilitza el poder del sol per extreure aigua potable neta d’alta qualitat. Usa hidropanells SOURCE per extreure el vapor d’aigua del cel i convertirlo en aigua potable independentment de la geografia o la situació socioeconòmica.

En capturar l’aigua la humitat de l’aire, el subministrament d’aigua subterrània local no es toca i el resultat és veritablement renovable; per tant, l’estrès hídric és inferior.

Les platges intel·ligents, com esmentem anteriorment, es tornen més accessibles de manera que ajuden els col·lectius que podrien tenir dificultats. I una de les opcions per aconseguir-ho és, per exemple, mitjançant recorreguts guiats de realitat augmentada amb telèfon intel·ligent.

Destaquem aquí l’empresa emergent guanyadora de la competició de turisme rural My Street Book4, que, gràcies a la seva tecnologia de dades massives i R+D, incorpora contingut estàtic i dinàmic i informació de les interaccions en la destinació, i crea recomanacions de rutes personalitzades. Gràcies a això, el turista pot planificar el desplaçament a la platja tenint en compte horaris, transport i accessibilitat amb un recorregut adaptat, de manera que s’ajuda així a la no saturació de banyistes i a distribuir-ne el flux al llarg del dia.

A més, aquestes platges es poden incloure en plataformes que promouen les activitats per a persones amb discapacitat com ara Wheel the World,5 esmentada anteriorment. Aquesta empresa emergent ajuda a trobar i reservar llocs accessibles per allotjar-s’hi, activitats per fer, entre d’altres, amb informació detallada sobre l’accessibilitat i el servei d’atenció al client. Cal destacar, també, per exemple, Travaxy,6 empresa emergent guanyadora de la categoria ODS10: reducció de les desigualtats en la competició UNWTO SDGs Global Startup Competition, que, amb la seva tecnologia soluciona problemes de reserves de persones amb discapacitats o persones grans que necessiten assistència, i permet als agents de viatge en línia reservar i garantir vacances sense preocupacions.

Finalment, cal ressenyar la tecnologia de l’empresa emergent Enexor BioEnergy,7 guanyadora de la categoria ODS7: energia assequible i no contaminant, que converteix plàstics i residus orgànics per resoldre els problemes de residus i estalviar diners considerables en despesa d’energia.

Però sobretot destaca per convertir l’alga marina (Sargassum) recollida de platges en energia renovable assequible, i és la primera empresa del món a aconseguir aquesta gesta. Va començar a fer-ho amb el principal promotor d’hotels i complexos turístics de la República Dominicana i, gràcies a l’èxit que va obtenir, té previst ampliar aquesta oferta de conversió d’alga marina en energia renovable a la resta d’Amèrica Llatina i del Carib.

En conclusió, les destinacions turístiques intel·ligents, així com les platges intel·ligents, connecten els ciutadans amb els turistes, apliquen tecnologia per prendre decisions que finalment uneixen comunitats, productes locals i sostenibilitat en les experiències. Possibilitats infinites que faran que el turisme de sol i platja no torni a ser com abans, i acabi esdevenint part d’un turisme més responsable, més modern, més inclusiu i sostenible.

2. https://www.sevencleanseas.com/
3. https://www.source.co/
4. https://mystreetbook.es/
5. https://wheeltheworld.com/
6. https://data.travaxy.com/
7. https://www.enexor.com/

Bibliografia

Organización Mundial del Turismo (2015). Manual sobre turismo accesible para todos: principios, herramientas y buenas prácticas: Módulo II. Cadena de accesibilidad y recomendaciones. OMT.

Organització Mundial del Turisme (s. f.). Sustainable development goals global startup competition. https://www.unwto.org/sdgs-global-startup-competition

Organització Mundial del Turisme (s. f.). Competición de turismo rural. OMT. https://www.unwto.org/es/omt-competicion-turismo-rural

Hosteltur (maig 2, 2019). Las playas del siglo XXI: sostenibles e inteligentes. Hosteltur. https://www.hosteltur.com/128431_las-playas-del-siglo-xxi-sostenibles-e-inteligentes.html

Segittur (2021). Guía de buenas prácticas en digitalización para destinos turísticos inteligentes de Segittur. https://www.segittur.es/wp-content/uploads/2021/11/Guia-50bbpp-digitalizacion-para-destinos-DTI_Segittur.pdf

Giner, C. (desembre 16, 2019). Sostenible, inclusiva e inteligente, la apuesta de Benidorm. Euronews. https://es.euronews.com/next/2019/12/16/sostenible-inclusiva-e-inteligente-la-apuesta-de-benidorm

Invattur (2017). Guía de implantación DTI de la Comunidad Valenciana. https://invattur.es/uploads/entorno_37/ficheros/62690c9e305de2073297352.pdf

eSmartcity.es (juny 17, 2021). Guía de soluciones innovadoras para playas seguras en el contexto del COVID-19 dirigida a destinos turísticos inteligentes. https://www.esmartcity.es/2021/06/17/guia-soluciones-innovadoras-playas-seguras-contexto-covid-19-dirigida-destinos-turisticos-inteligentes