La gestió sostenible de les platges

Una gestió de les platges basada en els ecosistemes i en la corresponsabilitat dels agents

Els impactes que les activitats humanes generen en les platges i en els medis que les configuren, i al mateix temps la importància actual per a les generacions futures, plantegen la urgència de dotar els sistemes de gestió i els processos de presa de decisions d’eines d’avaluació sobre l’estat de les funcions ecosistèmiques i dels tipus d’usos i impactes acumulats que s’hi donen. Aquestes eines han de possibilitar adoptar un enfocament de gestió integral basat en l’estat dels ecosistemes per mantenir-los productius, resistents i saludables per garantir les funcions i provisió dels serveis que duen a terme. Aquest enfocament va ser reconegut i establert per l’Organització de les Nacions Unides a la COP5 de la Convenció sobre Diversitat Biològica segons un ampli consens de la comunitat científica i posteriorment adoptat per l’Agenda 2030 per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.1 Entre el conjunt dels ODS, l’objectiu 14, referit a la conservació i ús sostenible dels oceans, mars i recursos marins, és el que més directament pot estar relacionat amb la gestió de les platges. No obstant això, les activitats que es duen a terme en aquest medi i els reptes de la seva gestió fan que es plantegin desafiaments en altres dels objectius, com ara: el 4, d’educació en aspectes d’educació ambiental i informació; el 6, referit al sanejament d’aigües; el 13, d’acció climàtica; el 12, sobre consum i producció responsables; el 8, per a un treball digne i creixement econòmic, o el 5, sobre la igualtat de gènere, entre altres.

L’existència d’una agenda internacional que busca el compromís dels estats i del conjunt d’agents en la conservació dels oceans i que concreta una estratègia específica per a la regió mediterrània,2 planteja la necessitat de crear sistemes d’indicadors de gestió de les platges que incorporin explícitament el monitoratge dels aspectes de sostenibilitat dels ecosistemes que les configuren.3 Addicionalment, el marc normatiu europeu, per mitjà de la Directiva 2008/56/EC, de protecció ambiental del medi marí i d’altres directives marc,4 transforma en requisit legal l’impuls de mesures que garanteixin que les activitats i usos que s’hi duen a terme no només evitin la generació d’impactes negatius, sinó que contribueixin a la recuperació dels valors i funcions ecosistèmiques, i els agents que les impulsen esdevinguin agents actius i col·laboradors en la preservació.

Tant l’agenda internacional com el marc normatiu europeu apel·len a l’establiment d’aliances entre els agents públics i privats en el desplegament d’estratègies de desenvolupament sostenible. En el procés de disseny de sistemes d’indicadors de gestió de la sostenibilitat de les platges hi ha d’haver una corresponsabilitat que en possibiliti el codisseny i la coordinació per a la recopilació de la informació necessària, la interpretació dels resultats i l’orientació de les fites i objectius.

L’ús dels sistemes d’indicadors orientats a la certificació de la qualitat de la gestió de les platges utilitzats fins ara5 ha estat majoritàriament orientat a proveir instruments de certificació dels processos de millora contínua i de compliment dels requisits normatius. D’altra banda, els sistemes que es deriven dels mecanismes voluntaris de distinció de les platges (p. ex., el distintiu Bandera Blava;6 el distintiu de Platja Verda, impulsat pel projecte MITOMED+;7 la marca de garantia Q Qualitat Turística de l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE), la certificació de Destí Sostenible Europarc en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible, i el distintiu Biosphere, orientat a les platges que es basen en el compliment de mesures de gestió emmarcades en els ODS) poden incorporar altres criteris, alguns dels quals referits al turisme sostenible. En alguns casos integren l’experiència de les persones usuàries i la seva sensibilització.

Malgrat aquests progressos, tant els sistemes focalitzats en la qualitat de la gestió com en la distinció turística plantegen el repte d’incorporar l’enfocament ecosistèmic que l’agenda i les estratègies internacionals plantegen. Cal destacar que els sistemes de certificació i distinció majoritàriament utilitzats a Catalunya s’orienten a la gestió de platges urbanitzades, si bé hi ha algunes experiències internacionals (p. ex., els distintius Seaside Award, el Blue Wave, etc.) d’adaptació d’aquests sistemes a les característiques de platges de diferents tipologies, com ara les més naturalitzades.

Aquest context planteja, doncs, l’oportunitat de dissenyar sistemes d’indicadors tant de l’estat de les funcions ecosistèmiques com dels usos i activitats que hi incideixen per informar els processos de gestió integral d’aquest medi.

A continuació es presenta l’experiència del procés de cocreació d’un sistema d’indicadors de platges orientat a la gestió ecosistèmica i la diversificació d’usos.

1. Recollida en el document Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development (A/RES/70/1), adoptada al setembre de 2015 com a pla d’acció global per a les persones, el planeta i la prosperitat.

2. L’Estratègia mediterrània de desenvolupament sostenible 2016-2025 (EMDS), signada pels 21 països mediterranis de la Unió Europea, signants de la Convenció per a la protecció del medi marí i de la regió costanera del Mediterrani (Convenció de Barcelona), constitueix un marc de política integral que implementa l’Agenda de Desenvolupament Sostenible de 2030 de les Nacions Unides a la regió Mediterrània i vincula la necessitat de protegir el medi ambient amb el desenvolupament socioeconòmic. 3. En el marc del Pla d’Acció per a la Protecció i el Desenvolupament de la Conca de la Mediterrània (PAM) i del Conveni per a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació (Conveni de Barcelona), l’any 2017 s’estableix el Programa de Seguiment i Avaluació Integrada de les Costes Mediterrànies i Criteris d’Avaluació Relacionats. L’objectiu d’aquest programa és avaluar l’estat de la mar Mediterrània i la seva línia de costa. Per ferho, s’estableix un sistema de 27 indicadors comuns (PNUMA-ONU, 2017).

4. Com ara, la Directiva marc de l’aigua, la Directiva de tractament dels residus unicipals i d’aigües residuals (91/271/EEC), la Directiva d’hàbitats i d’aus, la Directiva de planejament marítim espacial (2014/89/EU), la Directiva marc de residus (2018/851), l’Estratègia de la UE sobre els plàstics (COM/2018/028 final) i la Directiva sobre els plàstics d’un sol ús (2019/904).

5. L’any 2007, el Departament de Medi ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va publicar la Guia pràctica per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental a les platges (Generalitat de Catalunya, 2007). Aquesta publicació es va fer en el marc de la línia de subvencions per fomentar la implantació de sistemes de gestió ambiental (SGA) a l’Administració local, segons els requeriments de la Norma UNE-EN ISO 14001:04 i el Reglament EMAS. Entre d’altres àmbits d’aplicació, es va incloure l’aplicació de SGA a les platges o al litoral dels municipis. Alguns dels ajuntaments de litoral que havien implantat SGA a les seves platges l’any 2007 van ser Roses, Calonge, Palamós, Barcelona, Calafell, Altafulla, Creixell, Roda de Berà, Tarragona, Torredembarra, Salou, Torroella de Montgrí i l’Estartit. Alguns mantenen la certificació de les platges. És el cas, per exemple, de l’Ajuntament de Roses, de l’Ajuntament del Vendrell, l’Ajuntament de Barcelona o l’Ajuntament de Castelldefels, entre molts d’altres.

6. El distintiu de Bandera Blava neix el 1985 com un programa d’educació ambiental per a platges i ports esportius, coordinat per la Fundació per a l’Educació Ambiental. La Comissió Europea ha donat suport a l’extensió de Bandera Blava als països europeus amb litoral per estimular el compliment de la Directiva de qualitat d’aigües de bany comunitària. També ha rebut suport de l’Agència de les Nacions Unides per al Turisme (OMT) i del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

El sistema d’indicadors, amb relació al primer àmbit, s’ha considerat que les platges que preserven les funcions ecosistèmiques són les que exerceixen funcions de regulació costanera i protecció del litoral (criteri 1), que constitueixen una diversitat d’hàbitats i mantenen la diversitat d’espècies (criteri2), que mitiguen el canvi climàtic (criteri 3), que mantenen un paisatge submarí divers (criteri 4) i que proveeixen de recursos aprofitats per les persones usuàries (criteri 5).

En relació amb el segon àmbit, s’ha considerat que les platges que possibiliten una diversitat d’experiències i amplien i compatibilitzen els usos familiars durant tot l’any, són les que fomenten una diversitat d’experiències al llarg de l’any i (criteri 6), ofereixen experiències i activitats que es puguin gaudir en família (criteri 7), presenten experiències i activitats adaptades a la diversitat funcional i sensorial (criteri 8), donen a conèixer en el lloc de l’allotjament experiències i activitats orientades a les famílies (criteri 9), promouen experiències i activitats en l’entorn platja amb animacions infantils contextualitzades localment (criteri 10) i tenen a disposició propostes gastronòmiques amb el valor afegit que estan adaptades als infants (criteri 11).8

Vegem a continuació les característiques que ha tingut el procés de disseny i quin ha estat el sistema d’indicadors resultant.

El procés de cocreació amb els agents del territori

El procés de disseny del sistema d’indicadors ha seguit tres fases.

La primera ha estat l’establiment del marc de referència de la gestió de les platges basada en les funcions ecosistèmiques. En aquesta etapa s’han revisat l’agenda internacional de desenvolupament sostenible i protecció ambiental de les Nacions Unides i de la Unió Europea, les polítiques i mecanismes de gestió del litoral i les platges, i els principals sistemes voluntaris de distinció de la qualitat de les platges que inclouen sistemes d’indicadors específics.

La segona fase ha estat la consulta als principals agents implicats en la gestió de les platges a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre per concretar quines són les característiques de les platges que preserven les funcions ecosistèmiques amb diversitat d’usos i valors. Aquesta consulta ha inclòs entrevistes a persones expertes en l’àmbit de la gestió turística i la gestió ambiental així com un taller de cocreació d’indicadors amb personal tècnic especialista en gestió i promoció turística, gestió ambiental i gestió de platges dels municipis i organismes públics de les Terres de l’Ebre i Costa Daurada.

Per acabar, la tercera fase, ha estat la de síntesi de les propostes elaborades pels agents participants, de manera que s’ha obtingut un sistema d’indicadors orientat a la gestió de les platges de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre per a la diversificació d’usos a partir del manteniment de les funcions ecosistèmiques. Finalment, s’han concretat els detalls per a l’estimació dels indicadors o parametrització.

El sistema d’indicadors per a una gestió de les platges que en diversifiqui els usos d’acord amb la preservació dels valors i processos ecosistèmics

Atenent els aspectes rellevants de «platja innovadora» establerts, els indicadors proposats són 34. A les figures 2 i 3 s’hi presenten aquests indicadors. A la vegada també s’hi especifica quina propietat apunta cada indicador. Per exemple, per al criteri 2, de diversitat d’hàbitats i d’espècies, s’hi han inclòs indicadors de presència a les platges de determinades espècies, d’extensió dels seus hàbitats, i de percepció social de les persones usuàries sobre la importància d’aquests hàbitats i espècies.

A la figura 2 es mostren els indicadors corresponents als criteris de l’àmbit «Platja sostenible». Els indicadors proposats són 17. Es tracta d’indicadors de presència de les funcions ecosistèmiques, extensió o intensitat, i percepció que en tenen les persones usuàries de les platges. Destaca la diversitat de funcions que les praderies d’algues fanerògames de la part submergida de les platges poden exercir en la diversitat de funcions ecosistèmiques.

Tal com descriuen Ylla i Allué (2016), les fanerògames marines són plantes superiors amb arrels i flors que s’han adaptat al medi marí. El fet de tenir arrels els permet obtenir nutrients del sediment on estan arrelades i fixar-se en substrats tous on les algues no poden. Generalment, les trobem en fons sorrencs a poca profunditat (fins a 30 m de fondària aproximadament), a causa dels requisits de llum. 

9. Els gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) són gasos que contribueixen al fet que la radiació solar infraroja, un cop que penetra cap a la superfície de la Terra, no pugui ser reflectida a l’espai travessant l’atmosfera. Això genera un increment de la temperatura mitjana del planeta, el que es coneix com “escalfament global”. Els GEH regulats pel marc global de lluita contra el canvi climàtic són set: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), òxid de dinitrogen (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC), hexafluorur de sofre (SF6) i trifluorur de nitrogen (NF3). De tots sis, el que té una contribució més gran en el procés d’escalfament global és el diòxid de carboni (CO2).

10. En el marc d’aquest sistema, l’indicador escollit de diversitat d’espècies (com és el cas de l’indicador 5.1 referit a petxines i mol·luscs) i diversitat d’activitats (com és el cas de l’indicador 6.1) és un Índex de Simpson que s’utilitza per mesurar la diversitat d’una comunitat.

El valor afegit es caracteritza per recollir tant la riquesa de la comunitat (és a dir el nombre d’espècies o el nombre de categories d’experiències), com la mida de la població (nombre d’individus) de cada espècie o nombre d’experiències i activitats de cada categoria establerta. En el context de l’objectiu del sistema d’indicadors, aquest tipus d’índex resulta rellevant, donat que el principal objectiu és mesurar l’ampliació del usos de les platges, en aquest cas, a través de l’ampliació de la tipologia d’experiències i activitats que s’hi poden realitzar.

Per tant, és tant rellevant mesurar el nombre d’experiències i activitats que s’hi poden realitzat com el nombre de tipologies d’experiències i activitats. Si no capturéssim les dues variables, podríem trobar-nos en la situació on el nombre d’activitats s’hagi ampliat, però que totes siguin de la mateixa categoria (p. ex, activitats de lleure d’aigua).

Vegem-ne alguns exemples. Per recuperar la funció de protecció de les platges en vista dels embats dels temporals, alguns municipis han experimentat l’eficàcia de diferents sistemes de restauració i enfortiment de la part emergida de les platges consistents en la revegetació i manteniment de restes d’algues (p. ex., la corretjola) a la sorra. A la vegada, alguns municipis han fet formacions als operadors turístics i dinamitzadors d’activitats a les platges, sobre les funcions ecosistèmiques de protecció de les praderies de fanerògames en el medi submergit i els beneficis de la naturalització de les platges. Amb l’objectiu de conscienciar les persones usuàries de les platges i fomentar el coneixement d’aquest medi, també s’han portat a terme campanyes de voluntariat de revegetació dels sistemes dunars amb entitats especialitzades en la restauració d’ecosistemes costaners. En aquests municipis, els governs locals han incorporat estratègies de neteja manual de les platges per mitigar els impactes de la recollida mecanitzada en la compactació de la sorra i en l’eliminació de les restes d’algues.

Aquest tipus d’estratègies s’han acompanyat sovint de l’elaboració d’estudis i avaluacions tecnicocientífiques sobre l’estat de les praderies de fanerògames a partir d’aliances amb les entitats especialitzades en conservació i gestió ecosistèmica i l’elaboració de plans d’ordenació de les platges (supramunicipals o municipals) per garantir una zonificació dels seus usos amb consideracions de manteniment i restauració de les funcions ecosistèmiques (incloent l’emplaçament de senyalització, restriccions de pas, programes de vigilància, monitoratge, i zones de protecció local marina —p. ex., alguers i comunitats de fanerògames, comunitats de precoral·ligen i coral·ligen, sistemes marins bentònics— i conservació de la biodiversitat).

A la vegada, la col·locació de panells informatius adreçats a les persones usuàries de les platges, divulgatius dels hàbitats i espècies d’interès, ha afavorit la descoberta i coneixement d’aquest medi i la comprensió de les mesures portades a terme. La formació mitjançant càpsules informatives de les persones que contracten activitats aquàtiques recreatives (de motor i no motor) sobre els valors dels hàbitats i espècies també ha afavorit la comprensió de les funcions ecosistèmiques de les platges i del sistema litoral.

En definitiva, el disseny d’estratègies integrals que plantegin la participació del conjunt d’agents i de les persones usuàries de les platges, contribueix a una gestió basada en la corresponsabilitat i el colideratge, i fa augmentar, sense cap mena de dubte, el valor afegit d’aquestes destinacions.

Generalitat de Catalunya-Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (2018). Estratègia Marítima de Catalunya. Pla Estratègic 2018-2021.

Generalitat de Catalunya-Institut d’Estudis Catalans (2016). Tercer informe sobre canvi climàtic a Catalunya.

Generalitat de Catalunya-Departament de Medi Ambient i Habitatge (2007). Guia pràctica per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental a les platges. Manuals d’Ecogestió, 25.

Generalitat de Catalunya-Departament de Territori i Sostenibilitat (2010). Llibre verd de l’estat de la zona costanera a Catalunya.

Jiménez J. A. et al. (2007). Beach recreation planning using videoderived coastal state indicators. Coastal Engineering Journal, 54.

Pintó, J., Panadera, J. M., i Martí, C. (2012). Fitogeografía de las dunas de la costa catalana. En R. Cunill, R., A. Pèlachs, R. Pérez-Obiol, i J. M. Soriano (Ed.), Actas del VII Congreso Español de Biogeografía. Barcelona: GRAMP-Universitat Autònoma de Barcelona.

PNUMA-ONU (2017). Programme de surveillance et d’évaluation intégrées de la mer et des côtes méditerranéennes et critères d’évaluation connexes. Plan d’Action pour la Méditerranée.

Sauer, I., Roca, E., i Villares, M. (2019). Beach users’ perceptions of coastal regeneration projects as an adaptation strategy in the western Mediterranean. Journal of Hospitality & Tourism Research. Sage Ed.

Ylla, J. i Allué, R. (2016). Els hàbitats d’interès pesquer i la seva importància. Dossier Tècnic, 84. Ed. Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries.

Vigo, J., Carreras, J., i Ferré, A. (Ed.). 2008. Manual dels hàbitats de Catalunya. Vol. II. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Yepes, V., Esteban, V., i Serra, J. (1999). Gestión turística de las playas. Aplicabilidad de los modelos de calidad. Ciencia y técnica de la ingeniera civil. Revista de Obras Públicas, (3), 385.

Yepes, V. (2003). Sistemas de gestión de la calidad y del medio ambiente en las instalaciones náuticas de recreo. Dins F. J. Martín (Dir.): Curso Práctico de Dirección de Instalaciones Náuticas de Recreo. Ed. Universidad de Alicante.

Yepes, V. (2002). El impacto ambiental del turismo. Dins J. A. Tomás (Dir.), Técnicas e Instrumentos de Gestión Ambiental. Sevilla: Nau Llibres, vol. III.

Yepes, V. (2016). De playas certificadas a playas inteligentes. En XVIII Foro Internacional de Turismo de Benidorm.