Ciutats intel·ligents, destinacions intel·ligents i platges intel·ligents

Les TIC han afectat tots els sectors econòmics, i per això és important conèixer-ne el nivell de digitalització. El turisme no n’és aliè i se situa en la part mitjana-alta, en què destaca per l’elevat grau de digitalització en la relació amb clients i treballadors.

Cal observar que la transformació digitalno és causada per les tecnologies, sinó pels canvis disruptius que poden provocar a les organitzacions. La digitalització aporta el marc, les tecnologies i les eines per afegir valor als productes i els serveis turístics. No obstant això, l’èxit de la digitalització depèn de la capacitat del sector de compartir, aprendre i col·laborar entre els diferents actors implicats (Clúster TIC-Turisme, 2019).

PECT TurisTIC en família: operació platja innovadora

En el context, doncs, d’aquesta societat de la informació i la comunicació, el projecte d’especialització i competitivitat territorial PECT TurisTIC en família esdevé un projecte de recerca i innovació que té l’objectiu de convertir la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre en destinacions referents en turisme familiar. El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona forma part de les entitats sòcies beneficiàries del PECT TurisTIC en família i ha dissenyat tres operacions al voltant del patrimoni cultural, la vinya en família i també la platja innovadora. L’operació Platja Innovadora ha tingut com a objectius:

• Involucrar tots els agents públics locals (municipis litorals) i tots els agents privats (prestadors de serveis a les platges, estacions nàutiques, associacions hoteleres, càmpings) en un projecte comú mitjançant la consolidació d’una xarxa de gestió dels serveis turístics a les platges.

• Oferir serveis i productes orientats al turisme d’experiències familiars a les platges durant tot l’any.

• Pensant en el vincle entre visitants i residents, la platja és un dels pocs espais on és possible l’intercanvi i la relació entre els diversos usuaris. I aquest és probablement el principal repte de les platges del futur: afavorir els mecanismes de relacions interpersonals entre els diversos usuaris de l’espai. La falsa dicotomia entre nou turisme i turisme de sol i platja ha de ser substituïda per una nova dicotomia entre la platja tradicional i la nova platja híbrida, que és l’epicentredelnoumodelsocialieconòmic de les destinacions litorals. Aquesta nova platja híbrida necessita un nou sistema de gestió, nous equipaments, nous professionals, nous indicadors i noves pràctiques.
• Pel que fa al valor, és un fet que les platges suposen un recurs econòmic inqüestionable per al desenvolupament turístic de les destinacions.
  Per tant, cal prendre consciència de la importància que plantegen els nous reptes en aquests espais. També és un fet que hi ha nombroses metodologies per intentar fixar de manera precisa i exacta el seu valor monetari, però en totes la conclusió sempre evidencia que la platja té un enorme valor econòmic i estratègic per determinar la competitivitat turística de les destinacions.
• Des del punt de la governança i específicament de la distribució de competències, la gestió de les platges, amb tres administracions que hi operen (Estat, Generalitat i ajuntaments), comporta dificultats importants en l’ús d’aquests espais. Malgrat formar part del terme municipal de cadascun dels ajuntaments, es regeixen per un règim jurídic força més complex que requereix en molts casos la participació de les tres administracions territorials per impulsar determinats procediments.

• Des de la perspectiva del paisatge, caldrà incorporar a la gestió de les platges un enfocament que tingui en compte la construcció social del paisatge amb la complexitat inherent a la interpenetració d’aspectes objectius i subjectius. Aquests aspectes, sovint carregats d’emocions lligades a les expectatives de prosperitat material de determinats grups, a motivacions expressives i recreatives i, també, a qüestions identitàries, reclamen que les aproximacions quantitatives a la gestió necessàriament han de complementar-se amb altres de qualitatives.
• Amb relació a la sostenibilitat, els impactes que les activitats humanes generen en les platges i en els medis que les configuren, plantegen la urgència de dotar els processos de presa de decisions i els sistemes de gestió d’eines d’avaluació de l’estat de les funcions ecosistèmiques i dels tipus d’usos i impactes acumulats que s’hi donen. Això suposa una oportunitat per dissenyar sistemes d’indicadors tant de l’estat de les funcions ecosistèmiques com dels usos i activitats que hi incideixen per informar els processos de gestió integral d’aquest medi.
• Estrictament pel que fa al nom de platja intel·ligent, es constata que es tracta d’una platja que, gràcies a la digitalització, ofereix un benefici a l’entorn i proporciona un alt valor afegit, en tant que millora l’experiència de l’usuari mitjançant una gestió més eficient. Els beneficis d’una veritable platja intel·ligent giren al voltant de l’accessibilitat, la sostenibilitat i la seguretat, la qual, aquesta darrera, és un dels avantatges més valorats pels visitants.

• Pel que fa al canvi climàtic, la gestió i els processos d’elaboració i de decisió per reduir els seus efectes, requereixen impulsos que han d’arribar des de tots els sectors de la societat, amb la recerca del màxim consens possible. D’una altra manera, les reticències socials i econòmiques impediran avançar de manera efectiva.
• Finalment, amb relació a una estratègia de màrqueting sostenible, cal que les DMMO identifiquin quins aspectes de la sostenibilitat de la destinació poden contribuir als criteris de compra clau: com la sostenibilitat ajuda a millorar la percepció de la qualitat, com ajuda a vendre la ubicació del negoci, etc. Pocs clients triaran deliberadament un lloc amb credencials de sostenibilitat si creuen que això va en contra d’un dels seus atributs de compra clau.

Tendències de futur i recomanacions al territori

Les destinacions intel·ligents han guanyat impuls en la investigació turística, però malgrat el creixement de la literatura dedicada al tema, algunes dimensions continuen sent poc analitzades. El compliment real de dos dels principals objectius de les destinacions intel·ligents (millorar les experiències dels turistes i la gestió de les destinacions) continua sent molt desconegut (Femenia-Serra & Ivars-Baidal 2018).

Segons López de Àvila et al. (2015), una ciutat turística intel·ligent es defineix com aquella que es troba orientada al turisme i disposa d’un espai innovador accessible a tothom, que es consolida sobre una infraestructura tecnològica d’avantguarda, que ha de garantir el desenvolupament territorial sostenible i facilitar la interacció del visitant i la integració amb l’entorn, de manera que ha d’augmentar la qualitat de la seva experiència a la destinació i la qualitat de vida dels residents.

En aquesta conjuntura, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) permeten nous serveis i la reconversió dels tradicionals mitjançant l’adopció de noves idees i enfocaments per al desenvolupament del turisme.

Aquí és on la proposta de destinacions turístiques intel·ligents, sorgida principalment del concepte de ciutat intel·ligent, adquireix validesa. Aquest darrer concepte reflecteix l’emergent naturalesa de les ciutats a les quals s’apliquen les TIC i la gestió del coneixement per millorar la qualitat de vida dels habitants de la ciutat i assolir un desenvolupament sostenible.

Tot això sota els auspicis de la participació, la col·laboració i la innovació, amb un cert èmfasi en l’adaptació de l’economia, renovada des de la planificació urbana i gestió de les ciutats del segle XXI (Sigalat-Cignes et al., 2019).

Singularment, les dades atorguen a les destinacions intel·ligents el coneixement necessari, i el seu acoblament amb les TIC configura l’escenari perfecte per a destinacions realment basades en el coneixement (Racherla et al., 2008).

La platja és un actiu d’enorme valor per als residents i per als visitants i esdevé un recurs de caràcter estratègic sobre el qual les destinacions Costa Daurada i les Terres de l’Ebre fan orbitar una part molt important de l’activitat turística. Sovint de forma injusta s’ha menystingut la seva vàlua i s’han volgut banalitzar els hàbits dels seus usuaris. Les platges són un espai per al gaudi, el descans, la diversió amb els amics, per conèixer el medi, per practicar esport, per compartir temps de qualitat amb la família i ho han de poder continuar sent. Sense perdre tot això de vista, la tecnologia pot contribuir a una millor gestió sostenible i a una millor experiència.

En el context, doncs, de les destinacions turístiques intel·ligents, la gestió de les platges, com a recurs estratègic d’algunes destinacions, ha de fer front a un seguit de reptes que en bona part no són diferents dels que el conjunt del sector turístic en la seva diversitat afronta: sostenibilitat, innovació, seguretat, governança, accessibilitat universal, etc.

Els reptes, tot i ser coincidents entre les destinacions, es declinaran de manera diferent atenent a les característiques de cascuna. Per exemple, la sostenibilitat a casa nostra i en bona part de la mediterrània potser reclama un pla de protecció específic per a la praderia de posidònia (Unsworth et al., 2019), i a les platges de Queensland o de New South Wales a Austràlia, un sistema de protecció dels atacs de tauró que no en suposi la mort o la captura (McPhee et al., 2021).

Els instruments són múltiples. Avui existeixen plataformes per fusionar i integrar fonts de dades heterogènies en un sistema comú i proporcionar un conjunt d’eines avançades per al seguiment, simulació i predicció per aconseguir una platja més segura, menys congestionada i millor connectada. Les eines permeten una vigilància avançada a les platges juntament amb estratègies de gestió de trànsit i mobilitat basades en dades fiables en temps real (Alam et al., 2017).

La vigilància de la platja es pot reforçar amb sistemes informàtics i càmeres intel·ligents amb sensors òptics 3D per controlar i difondre la informació recollida mitjançant passarel·les.
Comptabilitzar usuaris, definir zones de perill a l’aiguai controlar-hi l’accés dels banyistes és possible. La implantació de sistemes de vigilància de platges i el monitoratge d’aparcaments ja s’executa amb èxit, cosa que mostra la viabilitat i eficàcia de les eines proposades (Alam et al., 2017).

Algunes experiències de control d’aforaments també s’han començat a fer amb drons que permeten capturar i analitzar imatges en temps real i amb cadències temporals curtes, que fan que les decisions es prenguin en el moment adequat i amb la millor informació. Per poder garantir la protecció dels drets i llibertats de les persones, aquests sistemes de processament d’imatges en temps real les anonimitzen en el mateix procés de generació i n’eliminen les originals immediatament després. La privacitat de les dades és un factor clau.

Les xarxes de sensors sense fil (WSN), com a resultat dels avenços en el camp de la tecnologia de microsensors i l’electrònica de baixa potència, ja van permetre fa anys múltiples aplicacions de vigilància, control i supervisió, especialment per als entorns hostils i crítics, com ara el seguiment de l’estat de la mar.

Amb això poden controlar de manera molt eficient i fiable les característiques de l’aigua, com ara la temperatura, el pH, l’oxigen dissolt, etc., i oferir diversos serveis per als usuaris finals que puguin rebre la informació a través d’un lloc web o qualsevol altre terminal (Alkandari et al., 2012).

En un tema tan sensible com és l’erosió de les platges i la dinàmica de sorres i còdols, es poden aplicar tècniques d’identificació per radiofreqüència (RFID), que permeten l’emmagatzematge i la recuperació de dades remotes, que utilitzen targetes identificadores amb lectura sense contacte, mitjançant etiquetes adherides als objectes (Casamayor et al. 2015). Un millor coneixement del comportament de sorres i còdols es pot posar al servei del manteniment més adient de la platja per garantirne la preservació. Així, el coneixement de la dinàmica d’una platja constitueix una aportació essencial per millorar la gestió d’aquests espais amb una comprensió més completa del moviment de graves i sorres i dels processos que regeixen la platja, així com l’optimització de projectes de protecció (Benelli et al., 2012).

Alguns estudis demostren que la sobreocupació de les platges és també una de les causes que en promouen l’erosió. La tecnologia permet fàcilment implementar sistemes que afavoreixin una ocupació menor de les platges, i que, per tant, no només contribueixin a una gestió més sostenible sinó també a una millor experiència per part dels usuaris.

Una de les opcions és el seguiment i el control de la comunitat de telèfons intelligents portats a les platges pels propietaris (Girau et al., 2019). Aquestes propostes exploten l’ús social d’Internet i permeten operar amb molta precisió, considerant la informació en temps real. Els projectes poden incorporar una xarxa de sensors UV, termòmetres, anemòmetres, sensors d’humitat i càmeres per estimar-ne l’aglomeració. Les dades es recullen mitjançant una plataforma al núvol que pot oferir a qualsevol usuari informació sobre platges i suggeriments per poder anar-hi, en funció de les preferències, com ara el temps, el nivell d’aglomeració, l’hora del viatge, etc. Els continguts generats pels usuaris (UGC), que estan disponibles gratuïtament en línia, haurien de ser molt tinguts en compte a l’hora de prendre decisions i prèviament també per obtenir informació sobre problemes de gestió en atraccions específiques (Mariné-Roig & Anton Clavé, 2015).

La intel·ligència artificial facilita també nombroses funcionalitats i algunes d’especial interès pel que fa a la seguretat i la tasca dels serveis de socorrisme. Amb la integració de dades sobre climatologia, de l’època de l’any, corrents de la mar, direcció del vent, nivell d’ocupació de les platges en temps real i altres condicionants, es poden predir incidents i avançar-s’hi o reaccionarhi millor.

S’ha de reconèixer que la tecnologia aplicada a les platges va permetre també donar resposta a alguna de les situacions generades per la COVID-19. Era un moment en què la convivència amb la pandèmia no permetia dur a terme les activitats amb normalitat i es requeria una determinada manera de gestionar aquests espais i controlar els aforaments per garantir la distància de seguretat.

Per impulsar totes aquestes iniciatives, el rol i el lideratge dels gestors de les DMMO és un factor clau, sense el qual el conjunt de l’ecosistema turístic difícilment se’n podrà aprofitar.

Una pauta que cal considerar com a element orientador de les estratègies és que la implantació dels instruments es faci pensant en el seu caràcter integral i interoperable entre usuaris, administracions i empreses que s’hi puguin vincular. En la mesura que es vagin introduint aquestes actuacions, les destinacions veuran també com això contribueix al seu rejoveniment i a la seva percepció (Femenia-Serra & IvarsBaidal, 2018), i aquest és un efecte de valor per a les més madures.

Amb tot, no hem de perdre de vista que en aquests processos de construcció de platges intel·ligents no s’ha de caure en l’error de la sofisticació per la sofisticació. La tecnologia ha de permetre fer-les més sostenibles, més segures, i millorar l’experiència de l’usuari.