Els espais litorals i la seva relació amb el turisme tenen una llarga tradició en entorns europeus i, sobretot, en l’Arc Mediterrani. Inicialment, però, es tractava d’uns espais sense massa pretensions ni equipaments, dotats d’infraestructures bàsiques i enfocats a l’esbarjo i lleure familiar.

Precisament perquè era una activitat considerada popular, lluny dels grans viatges i desplaçaments, va experimentar una manera d’entendre l’oci com una via d’escapament de la denominada quotidianitat sostinguda en els pilars del treball, la constància i l’esforç, tan arrelats en el context de finals del segle XIX (Garay & Cànoves, 2009). Tret d’enclavaments excepcionals associats a zones termals costaneres i a l’aparició dels primers balnearis marítims, aquest tipus de turisme no era una pràctica gaire estesa entre les classes benestants i estava associat a famílies de rendes mitjanes o baixes. Prendre el sol no era la motivació principal de gaudi en la freqüentació d’unes platges que tampoc presentaven unes condicions gaire salubres (Tatjer, 2011).

Més endavant, l’increment del desplaçament de famílies burgeses procedents de ciutats industrials cap als espais litorals per aprofitar per passar el dia, el cap de setmana, o bé fer estades més llargues, va donar peu al conegut fenomen de l’estiueig.

Un format configurat per centres vacacionals de petites edificacions que es combinava amb la construcció de complexos urbanístics de capital privat en punts estratègics arran de mar. Es va impulsar un model de desenvolupament turístic que alhora es veia afavorit per una millora en les comunicacions, principalment per ferrocarril, que obria pas a uns usuaris que veien en la platja l’entorn idoni per socialitzar. Un estil de vida que focalitzava en el mar el desig d’alliberar-se dels problemes quotidians d’una societat castigada per les conseqüències econòmiques produïdes per la Primera Guerra Mundial. 

Així, aquest model de consum de la platja va viure els millors anys fins ben entrats els anys trenta, que es va ampliar també a capes minoritàries que formaven els estiuejants, i va captar també treballadors provinents de les àrees industrials.

A finals del segle passat, en vista de l’estancament d’un model turístic amb evidents signes de desgast, molts d’aquests territoris van endegar un procés d’aplicació de mecanismes d’acció amb la voluntat de corregir els dèficits en els desajustos estructurals causats per la precarietat dels sistemes de control durant les fases d’expansió de l’activitat a les dècades de 1960 i 1970 (Donaire & Mundet, 2001; Vera Rebollo & Baños Castiñeira, 2010). Així, als anys noranta, es van articular diferents estratègies de singularització que es concretaven a partir de diferents eixos que encara avui perduren com a determinants per a la reinvenció de destinacions madures litorals. Unes transformacions que han comportat una especialització més gran dels territoris i, de retruc, també canvis en la demanda d’aquests espais (Anton Clavé, 2004).

En molts casos, aquestes estratègies de millora han passat per la creació i ampliació d’equipaments que fomentessin l’atracció de nous públics, com ara l’obertura de complexos aquàtics, parcs temàtics o camps de golf entre altres reclams, l’orientació de fórmules encaminades a crear activitats alternatives o complementàries per afavorir noves inèrcies en la demanda, o, finalment, la generació de productes diferencials al marge del que tradicionalment un destí de platja podia oferir.

L’aposta per aquestes vies ha tingut efectes pel que fa a la desestacionalització de la temporada turística, l’increment de la satisfacció i la fidelitat de la demanda, l’increment de la despesa turística a la destinació, la millora de la imatge i la creació de noves oportunitats de negoci (Anton Clavé, 2004). Uns factors que han contribuït a la millora de la competitivitat i de la sostenibilitat (Crouch & Ritchie, 1999) i que alhora posen èmfasi en l’element motivador com a fórmula per captar nous perfils i segments de mercat.

De fet, s’apunta que el segment de demanda que més creixerà en els pròxims anys serà el turisme familiar. Algunes de les causes que porten a preveure aquest augment en els propers anys, es poden sintetitzar en els punts següents:

· Augment de l’esperança de vida, que portarà a canvis en les estructures familiars: famílies intergeneracionals d’avis i nets amb llaços multigeneracionals més forts.

· Diversitat creixent de formes familiars: famílies monoparentals, famílies del collectiu LGTBQ+, famílies multiculturals, fills de diferents parelles, etc.

· Vacances per enfortir els llaços entre els membres de la família. Evoluciona la manera d’entendre les vacances: de la relaxació a noves experiències que ajudin a construir família.

· La importància dels nens i nenes com a influents en la decisió de compra.
Els infants menors d’edat cada cop estan més informats.

· Canvis en els rols de gènere.
· Incorporació al mercat turístic de famílies de països amb menys tradició per viatjar.

Aquest segment de turistes és, doncs, un valor a l’alça a Europa. Entre els països preferents se situa Espanya, una destinació escollida pel turisme familiar internacional amb una quota del 15%, seguida de França i Alemanya. En el cas espanyol, el turisme familiar és el tercer en volum de negoci. Representa un 17,8% després dels viatges en parella (45 %) i els que viatgen sols (18,2 %), i va suposar un impacte de 18.500 milions d’euros l’any 2017 (Hosteltur, 2018).

En el context de sortida de la pandèmia, el desig de viatjar per part de famílies ha anat en augment, com s’exposa en diferents estudis vinculats a aquests tipus de col·lectius.

De manera que, segons el novè estudi sobre les pautes de consum turístic de les famílies elaborat per la Federació Espanyola de Famílies Nombroses l’any 2021, ja s’indicava un increment dels viatges familiars d’un 5,35 % respecte el 2020 i una freqüència a viatjar més vegades al llarg de l’any superior respecte abans de la pandèmia. Pel que fa a les expectatives per a l’any 2022, aquesta tendència a l’alça també es tradueix en un consum més gran, ja que 7 de cada 10 famílies gastaran més a l’hora de viatjar, símptomes evidents que la recuperació del turisme també ha estat significativa en aquests col·lectius, en disposar de més poder adquisitiu per viatjar i ganes de passar el temps perdut en família.

Si centrem l’atenció en el lloc on es fan els viatges, el turisme litoral és el que capta més interès per part de les famílies avui dia. En l’àmbit europeu, el 40 % dels viatges de les famílies europees tenen com a destinació les platges o els llacs, davant de ciutats o espais d’interior. El mateix passa entre les activitats preferides per les famílies espanyoles, que tenen com a principal motivació el fet de el sol i banyar-se de cara al 2022. Els pobles de costa, amb un 56,84 %, són les destinacions més demandades, que augmenten un 6,5 % respecte l’any anterior. El turisme de sol i platja, al mateix temps, també predomina l’any 2022 (46,84 %) i augmenta un 10,8 % respecte dels interessos d’abans de la pandèmia. Més lluny queden les tipologies vinculades al turisme de natura (19,47 %) o el turisme rural (9,47 %) (FEFN-DNA turismo y ocio, 2022).

Pel que fa a criteris d’elecció, segons un estudi realitzat l’any 2018 per la plataforma de lloguer vacacional HomeAway amb l’objectiu de saber quins indicadors i característiques defineixen una destinació familiarment responsable per a les famílies residents a Espanya, la seguretat, la neteja i la diversitat són els elements fonamentals que una destinació familiar hauria de tenir. A les destinacions de costa, la seguretat a la platja, amb una importància de 8,39 sobre 10, és el factor més rellevant de què ha de disposar una platja.

Seguidament, la qualitat de l’aigua del mar i la neteja i el manteniment de la platja són les tres característiques principals que tenen en compte les famílies a l’hora d’escollir una destinació de costa per anar-hi de vacances (SmartTravel.News, 2019).

En definitiva, estudis i indicadors globals ratifiquen que la tendència mundial és el turisme familiar com a tipus de viatge preferent i en creixement, i fan referència a la importància que les destinacions litorals i les platges tindran com a recurs natural que mourà grans fluxos de demanda cap a les costes.

Especialització de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre en turisme familiar

Segons dades de l’Agència Catalana de Turisme de l’any 2017, dels 19 milions de turistes estrangers que van visitar Catalunya, el 22 % van ser famílies i van generar al voltant de 4.000 milions d’euros.

En vista d’aquesta realitat, el segment familiar s’ha identificat com a estratègic i s’ha treballat intensament per situar Catalunya com una destinació prioritària per a aquest mercat. De fet, ha estat pionera a Europa a implantar una marca certificada per a destinacions especialment sensibles per al turisme familiar, més concretament la marca de Platja en Família.

Aquesta línia de treball ha estat recollida en els documents estratègics que s’han aprovat en els últims anys: tant en el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2018-2022, amb la creació i impuls del Pla de Producte de Turisme Familiar 2021-2025, com en el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya 2018-2022, amb la voluntat de dissenyar productes que s’adaptin a les necessitats de tots els membres de la família en termes d’allotjament, serveis i experiències.

Fruit d’aquestes directrius, la creació de la marca específica sota el nom de Platja en Família està dirigida a totes les destinacions de costa i a les seves empreses que vulguin certificar-se i especialitzar-se en turisme familiar. Distingeix les destinacions litorals i les empreses turístiques que disposin d’una oferta d’allotjament i entreteniment adaptada a les necessitats dels diversos tipus de famílies.

L’articulació d’aquestes polítiques ha afavorit la preparació i especialització en la demanda als espais litorals. Si centrem l’atenció en les destinacions que conformen les marques turístiques de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, això s’ha traduït en uns resultats que s’ajusten a aquests perfils de visitants amb aquestes característiques. Prova d’això són les conclusions que es deriven de diferents estudis realitzats pel Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat, dirigits pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

En aquest sentit, els estudis apunten que la majoria dels turistes que arriben a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre ho fan entre els mesos de maig i setembre, amb la motivació de gaudir de les seves vacances a la platja. Per tant, les platges i el clima són els principals atractius que condicionen els fluxos turístics a la costa mediterrània i superen amb escreix qualsevol altra motivació alternativa.

En xifres, l’any 2021 a la Costa Daurada hi va haver més de 10 milions de pernoctacions i 3 milions d’arribades, mentre que a les Terres de l’Ebre van registrar-se més d’1 milió de pernoctacions i 432.643 arribades.

Decisors

Durant la fase de recerca prèvia d’un viatge, els amics i familiars són la font principal d’informació, seguits pels motors de recerca i els webs especialitzats en famílies. També, destaca l’ús de webs amb opinions sobre viatges, com ara blogs i els oficials de les destinacions turístiques.

Tanmateix, els nens s’han convertit en els influenciadors de moltes llars (Trikha & Saini, 2021). El moviment Kidfluence, segons el qual el 94% dels pares espanyols concedeix als seus fills el poder suficient per elegir la destinació de les vacances, és tota una tendència internacional.

Actualment, les famílies són menys autoritàries i més democràtiques, entenent així que les decisions importants es poden prendre menys unilateralment i beneficien tota la família. Si els infants gaudeixen, ho fan també els familiars.

Digital Users

Les famílies actuals són digitals, cada cop més autosuficients en la planificació i la gestió de les reserves dels viatges, i utilitzen quasi exclusivament Internet com a mitjà de consulta a l’hora de planificar, reservar i viure les vacances.

D’aquesta manera, les agències de viatge han quedat en un segon pla i s’han vist obligades a especialitzar-se en segments, nínxols i tipus de viatges o excursions molt exclusives. Les aplicacions de viatges que permeten fer reserves d’allotjaments, transport i experiències, com per exemple Tripadvisor o Kayak, són avui en dia indispensables per a les noves famílies.

Necessitats dels usuaris a la platja

El turisme familiar supera un terç de tots els visitants en algunes destinacions, raó per la qual no s’escatimen esforços per adaptar-se a les seves necessitats, facilitar que els clients gaudeixin de les vacances, millorar l’oferta amb propostes innovadores, buscar experiències úniques i atractius addicionals i donar-los la màxima difusió possible (Hosteltur, 2017). En aquest sentit, es parla d’adaptació del llenguatge i dels continguts dels portals turístics, de creació de descomptes per a famílies als establiments locals, o bé de la definició de segells o marques que acreditin que s’està treballant activament per atendre com cal aquests perfils turístics.

En les destinacions que disposen de platges, cal oferir un seguit de requisits que garanteixin una experiència enriquidora, d’una banda, i que responguin a les necessitats de les demandes i corrents turístics actuals, de l’altra, per convertir aquests espais en més competitius, alhora que siguin més inclusius i sostenibles. En aquest sentit, la mateixa Organització Mundial de Turisme ha anat editant diferents informes per fomentar una activitat més accessible per a tots els usuaris en què s’inclou la platja com un entorn sensible. Entre les qüestions que s’hi recullen, hi figura el fet que han d’incloure itineraris accessibles que permetin l’accés als punts d’informació, als espais, instal·lacions o serveis. A més, destaca que les platges han de disposar d’accessos mitjançant passarel·les i rampes, zones acotades amb sol i ombra, vestuaris i serveis adaptats, i cadires i crosses amfíbies per banyar-se al mar. En cas d’haver-hi passeigs marítims, haurien d’incloure itineraris accessibles (Organització Mundial del Turisme, 2015). En la mateixa línia treballa l’Observatori de l’Accessibilitat Universal del Turisme a Espanya, entitat que recentment també ha publicat unes directrius que caldrà seguir en aquests espais per integrar-hi persones amb discapacitats visuals o cognitives (Hernández-Galán, 2017).

En aquest sentit, també s’ha fet un esforç notori per potenciar el confort dels visitants que responguin a un perfil familiar a les platges des del ja mencionat programa

Aquesta marca distingeix les destinacions el principal recurs de les quals és la platja, i les empreses amb una oferta turística, d’allotjament i d’entreteniment adaptada a les necessitats de les diverses tipologies de famílies. D’acord amb els requisits que es demanen als afiliats, es recullen diferents elements que han de disposar les platges per adaptar-se a la canalla.

Entre els de caràcter obligatori, hi figuren els següents:

· Panells informatius que indiquin l’estat de les aigües, el nivell de radiació ultraviolada i possibles perills o advertències de seguretat a la platja.
· Sistemes de senyalització visual de perills a la platja (bandera vermella).
· Servei de socorrisme a la platja.
· Zones d’ombra a les platges, piscines i principals punts d’atracció turística.
· Programa d’activitats lúdiques i esportives a l’aire lliure, com a mínim en temporada alta, amb personal d’animació.
· Senyalització, tant de l’accés a la destinació com de dins, amb informació sobre els recursos i serveis.
· Mesures que garanteixin l’accessibilitat als principals serveis públics.
· Personal de seguretat.
· Servei de primers auxilis.
· Materials segurs a les zones de joc dels infants.
· Papereres suficients a la destinació, preferiblement accessibles per als infants a les zones de joc.
· Servei de neteja diària, especialment a les zones de joc dels infants.
· Servei de recollida d’escombraries.

En l’esmentada guia s’hi exposen solucions digitals a les platges que cada cop tenen més presència i que s’adrecen a millorarne la gestió per garantir així el confort dels usuaris. Es tracta d’aspectes com el servei de cobertura wifi a la zona de bany, l’ús de dispositius, sensors, càmeres, o fins i tot drons que comptin instantàniament el volum d’usuaris per controlar la seva capacitat de càrrega. A partir d’aquesta informació, es poden implementar sistemes de reserves previs, delimitacions d’accessos a la platja, o bé la parcel·lació d’espais per banyar-se (Segittur, 2021).

Opcions que algunes destinacions ja han començat a posar en pràctica per fer aquests entorns més competitius i de qualitat, ajustats a les tendències del turisme que vindrà en els pròxims anys.

Consideracions finals

En definitiva, convé no oblidar que les platges són el principal factor de producció turística i un avantatge competitiu, ja que són motivadores de la decisió de compra, de manera que la seva gestió s’ha de considerar bàsica per a l’èxit de qualsevol destinació turística si vol mantenir el seu avantatge competitiu. Directament vinculat al context d’emergència climàtica, la platja és un bé econòmic cada cop més escàs i deteriorat. Tanmateix, és un recurs natural que ha de mantenir el seu equilibri ecològic i ambiental i s’ha de preservar. En un context de prolongació de la seva estacionalitat, les destinacions han de ser capaces de crear productes turístics que generin impacte econòmic i cohesió social durant tot l’any.

Condicionar aquests espais i vetllar pel confort dels usuaris que els visiten són la clau per a la seva durabilitat pel que fa a la pervivència turística. Al mateix temps, però, cal incorporar mecanismes de control i regulació per salvaguardar-ne la vulnerabilitat. La responsabilitat d’aquest extrem recau també en el visitant. Un actor indispensable que ha de ser conscient de les repercussions i impactes que genera sobre el medi que ocupa.

Aprofundir en les causes i conseqüències de les seves accions en espais litorals és fonamental, però també ho és la realització d’estudis que permetin aproximar-ne les necessitats i motivacions per ajustar millor les estratègies que cal dur a terme. En aquest sentit, la formació professional i especialitzada en el camp del turisme és un vehicle idoni per aconseguir-ho.

Per acabar, la promoció i comunicació dels nous rols turístics de les platges també s’ha d’ajustar a les realitats dels hàbits de consum de la demanda actual.

Inclusiva, universal i integradora, ha de remarcar que les destinacions litorals responen a entorns dinàmics i també versàtils. Així, si es treballen les eines adequades, es podran endegar noves possibilitats de lleure que representen una oportunitat de futur per a moltes destinacions madures i tradicionals.

Referències

Agència Catalana de Turisme. Generalitat de Catalunya. (2022). Destinació de Turisme Familiar. http://act.gencat.cat/dtf/

Anton Clavé, S. (2004). Demanda turística i protecció del litoral: un horitzó possible.

Anton Clavé, S. (2012). 10 lliçons sobre turisme: el repte de reinventar les destinacions = 10 lessons on tourism: the challenge of reinventing destinations. Planeta.

Anton Clavé, S., González Reverté, F., i Andreu Sunyer, N. (2005). Planificación territorial del turismo. Editorial UOC, S.L.

Crouch, G. I. i Ritchie, J. R. B. (1999). Tourism, Competitiveness, and Societal Prosperity. Journal of Business Research, 44(3), 137-152.

Donaire, J. A. i Mundet, L. (2001). Estrategias de reconversión turística de los municipios litorales catalanes. Papers de Turisme.

FEFN-DNA turismo y ocio (2022). IX Pautas de consumo turístico de las familias de España.

Garay, L. A. i Cànoves, G. (2009). El desarrollo turístico en Cataluña en los dos últimos siglos: una perspectiva transversal. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 53, 29-46.

Hernández-Galán, J. (2017). Observatorio de la accesibilidad universal del turismo en España. Fundación ONCE/Vía Libre.

Hernández Luis, J. A. (2008). El turismo de masas. Síntesis.

Hosteltur (2018). Disfrutar viajando en familia.

Hosteltur (2018). El turismo familiar genera un impacto de 18.500 M € en España. https://www.hosteltur.com/125971_turismo-familiar-genera-impacto-18500-m-espana.html

Moreno, A. (2007). Historia del turismo en España en el siglo XX. Síntesis.

Organització Mundial del Turisme (2015). Manual sobre turismo accesible para todos: Principios, herramientas y buenas prácticas – Módulo II: Cadena de accesibilidad y recomendaciones.

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona (2022). Pla d’actuació 2022.

Promoción Turística de Canarias. Gobierno de Canarias (2016). Estudio de segmentación del turista de sol y playa.

Segittur (2021). Guía de soluciones en playas y zonas de baño de destinos turísticos de la Red DTI en el contexto del COVID-19. https://doi.org/10.1515/9783110335224-044

SmartTravel.News (2019). HomeAway anuncia los candidatos a Destinos “Family-Friendly” 2019. https://www.smarttravel.news/homeaway-anuncia-los-candidatos-destinos-family-f riendly-2019/

Tatjer, M. (2011). En los orígenes del turismo litoral: los baños de mar y los balnearios marítimos en Cataluña. Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 13(SE-Articles).

Trikha, A. i Saini, K. (2021). The Growing ‘Kidfluence’ on Parents’ Buying Behavior : The Era of Young Consumers. June 2019.

US Travel Association (2021).
Monthly Travel Data Report. https://www.ustravel. org/research/monthly-travel-data-report

Vera Rebollo, J. F. i Baños Castiñeira, C. J. (2010). Renovación y reestructuración de los destinos turísticos consolidados del litoral: las prácticas recreativas en la evolución del espacio turístico. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 53, 329-354.

Visit Britain (2021). Annual reviews and reports.
https://www.visitbritain.org/our-performance-reporting

World Travel Monitor (2015). Outbound Traveler Profiles. https://www.ipkinternational.com/en/world-travel-monitor/latest-reports#traveler-profiles

D’aleshores ençà, la humanitat ha anat donant forma a l’actual significat cultural de la platja i l’ha convertit en un mite central de l’art de viure i de l’experiència col·lectiva. L’any 1836, Charles Dickens a The Tugg’s at Ramsgate en descriu ritus, jocs, usos familiars i interessos generacionals (Dickens, 1837). L’any 1918 es donen a conèixer els vestits de platja de Coco Chanel que acabarien convertint-se —amb portada de Vanity Fair inclosa l’any 1925— en símbol d’una pràctica social de referència durant el període d’entreguerres (Butchart, 2019). Anys a venir, el 1948, és Pablo Picasso qui converteix la platja en un espai per a la imaginació amb la conegudíssima fotografia del para-sol, en què Robert Capa, el reputat fotògraf de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial, el retrata amb la seva esposa, Françoise Guilot (Mínguez, 2021). Arribarien després els Beach Boys, que l’any 1962 converteixen «Surfin’ Safari» en la banda sonora de la platja californiana que representa tot un estil de vida (Starr, 2009).

La progressiva generalització de les vacances d’estiu a partir d’aleshores transforma la platja en un espai de referència permanent, i així ho han documentat fotògrafs com Massimo Vitali amb les seves icòniques imatges de persones a la platja (Vitali, 2020). És d’aquesta manera com també ho interpreta David Lodge quan fa que en Bernard, el protagonista de Paradise news, pensi que, a causa de les seves platges, la Mediterrània s’ha convertit en el centre del món d’una manera tal que ni els primers cristians no ho haurien pogut preveure (Lodge, 1991). Més radicalment i propera, la cantant catalana Rosalía actualitza en el vídeo d’un dels seus èxits de l’any 2022, «Despechá», el valor quotidià de la platja com a espai d’acció i relació personal amb múltiples derivades i implicacions (https://www. youtube.com/watch?v=5g2hT4GmAGU).

D’aquesta manera, la platja, en un procés d’interacció entre tendències globals i dinàmiques locals del qual no han estat exemptes la producció d’imatges i la invenció de noves formes de negoci adreçades a proporcionar oportunitats de consum per al temps d’oci (algunes de les quals, per cert, manifestament poc sostenibles des de la perspectiva dels actuals reptes globals de les societats desenvolupades), s’ha convertit en el centre de referència d’una pràctica cultural generalitzada que es coneix, precisament, i més enllà de la distància que s’hagi de recórrer, com “l’anar a la platja”. Aquesta és, de fet, la constatació que fan Lena Lencek i Gideon Bosker en la seva obra —imprescindible per entendre l’actual paper de la platja com a escenari de relacions socials i gaudi personal— The beach. The history of paradise on earth. “Des del Cap d’Antibes a Coney Island, des de Bora Bora a Santa Barbara —diuen—, aquesta zona de transició entre el mar i la terra representa el Nirvana” (Lencek i Bosker, 1998). Tant se val que sigui en un racó poc concorregut de les Terres de l’Ebre, en una ciutat turística de la Costa Daurada o en qualsevol altre lloc del món, la platja ha esdevingut un referent cultural que simbolitza la manera com les persones materialitzen, comparteixen i viuen una particular idea de paradís, de manera que s’ha convertit en un somni imprescindible en la vida de milions de persones a tot el món.

La història de la construcció social de la platja, de fet, no es pot separar de la història de la conquesta de les vacances pagades, de la consolidació de les classes mitjanes, de l’emergència del temps d’oci com a espai per a la realització personal, de la invenció, consolidació i globalització de la indústria del turisme i dels viatges, del paper i visió d’algunes de les seves principals corporacions a l’hora d’establir imaginaris de referència com a instrument per a la generació de negoci, i de la convivència simultània de visitants de múltiples orígens i de població resident amb infinites i, de vegades, no coincidents, expectatives. La generalització del temps lliure i la progressiva expansió del turisme entre grups socials de tota mena, la industrialització del lleure associada a la reducció de costos dels sistemes de transport, l’aparició de noves modalitats de negoci en línia i la configuració d’una nova sensibilitat social que ha valorat positivament l’estètica de les costes, el valor del descans, la dimensió emocional del sol i del confort ambiental, la importància de la interacció social i la necessitat de trencament amb les regulacions laborals que encotillen la vida quotidiana, han fonamentat, doncs, la primacia de la platja com fenomen cultural. 

Espai dominat per la intensitat dels seus components escènics —el mar, les ones, l’arena, el sol—, la platja és també un referent utòpic en què es manifesta de manera explícita la corporeïtat de les persones com a humans i es representen totes les estètiques de la sensualitat humana, tant les dominants com les alternatives. Salut, moda, esport, enamorament, plaer es fonen en cada platja i en cada experiència personal que s’hi associa. Espai privilegiat de contacte epidèrmic, prendre el sol a la platja per bronzejar-se s’ha convertit en un hàbit associat a la salut, la interacció social, l’atractivitat sexual o l’alliberament personal. “La platja és espectacular.” Ho escriu Jean-Didier Urbain a Sur la plage (Urbain, 2002). És un teatre —continua— en el qual la societat es manifesta, es despulla (mai millor dit) i posa en evidència “la dimensió afectiva i sensible de les relacions socials”. Curulla de ritus i de jocs segons experiències personals, usos familiars, tradicions col·lectives, afeccions esportives i interessos generacionals, la platja “purifica”, “fa retornar als orígens” i restableix el vincle amb la natura.

L’any 1952 els francesos Jean Carlan i Henry Charbonneau inclouen, a la Guide du touriste lettré que dediquen a Espanya, un paràgraf en què caracteritzen la costa de la província de Tarragona (Carlan i Charbonneau, 1952). Es tractava, segons la guia, d’un litoral on «la muntanya s’allunya del mar i deixa pas a una riviera florida, coberta de vinyes i d’arbres fruiters», que tenia, segons deien, la mateixa «puresa de cel» i «els mateixos horitzons de muntanyes daurades» que València, de la qual era «l’avantsala».

Sense que ells ho advertissin i sense que ho fessin explícit, el fet és que quan Carlan i Charbonneu van descriure d’aquesta manera la costa de Tarragona, les seves platges estaven a punt de convertir-se en el principal vector de desenvolupament turístic de les actuals Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Actualment són, les dues, marques turístiques reconegudes amb milions de pernoctacions en el seu conjunt i líders en alguns segments tant per mercats com per productes. Anteriorment als anys cinquanta del segle passat, quan Carlan i Charbonneau escrivien la guia, el litoral de Tarragona només tenia alguns centres d’estiueig de platja com Salou —on ja l’any 1863 s’havien construït les primeres casetes de bany a l’actual platja de Ponent—, Calafell o Sant Salvador, al municipi del Vendrell, on encara es conserven actualment algunes residències de vacances de vendrellencs benestants del primer quart de segle i on coincidien l’advocat Jaume Carner, el dramaturg Angel Guimerà i el músic i intèrpret Pau Casals (Anton Clavé, 1997). A la del darrer, convertida en Museu, s’hi pot resseguir, de fet, la seva vida i obra.

A partir dels anys seixanta, les platges — les de les comarques de Tarragona incloses— esdevenen un símbol de benestar i es converteixen en un hàbit cultural associat a la interacció social, a l’alliberament personal, al contacte corporal amb la natura o al gaudi familiar. De la relaxació a la festa, del mirar al ser mirat, del repòs a la pràctica esportiva, de la infància a la tercera edat, la platja dona resposta a allò que a uns i altres convé en cada moment de la vida i reforça la identitat personal amb la comunicació i l’hedonisme, la sociabilitat i la introspecció, el joc i l’experiència, l’acció i el repòs, l’experimentació i la consciència de distinció. 

Ben lluny d’algunes consideracions ideològiques que distancien la platja d’altres formes d’oci i cultura i que associen la seva freqüentació al desinterès i a la passivitat, un repàs de la història dels usos, les pràctiques i les relacions que es donen a les platges del món, fa possible entendre-les, doncs, com a espais privilegiats per a l’experiència i la memòria personal i com a escenaris extraordinaris de pràctiques ordinàries en què les persones troben lloc per expressar-se com a individus amb necessitat de diferenciació i singularització.

Es caracteritzen, en particular, perquè són constitutives de la generalització i personalització del fenomen cultural de les vacances, de l’aparició de successives i continuadament renovades pautes de consum per al temps lliure, i de l’emergència de nous valors relacionats amb l’hedonisme, el gaudi i la interacció.

Són part constitutiva, també, les del litoral de Tarragona, de la ràpida transformació, des de mitjans del segle XX, d’unes societats, les de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, encara preeminentment agrícoles, ramaderes i pesqueres als anys seixanta del segle passat, en unes societats que de manera sobtada però progressiva comencen a imitar, transformar i adaptar els usos i les pràctiques dels turistes, a incorporar noves pautes de consum i a generar noves dinàmiques urbanístiques i d’atracció de nous residents no exemptes de conflictes i tensions associades a l’ocupació del sòl, als canvis culturals, a les característiques de les noves activitats laborals i a la transformació de la seva pròpia identitat. De fet, l’adquisició de primacia social i cultural per part de la platja va associada a una nova dinàmica d’ocupació del territori en relació amb la qual, ja en els anys seixanta del segle passat, en un dels primers articles escrits sobre la dinàmica turística de l’espai litoral de la Costa Daurada, l’any 1967 l’aleshores professor d’Economia Ernest Lluch ja parlava del «fracàs de la planificació urbanística» en un moment en què «era necessària una acció eficaç» (Lluch, 1967). El motiu era, segons ell, la dicotomia que s’establia entre iniciativa particular i iniciativa pública, que, en el fons, significava l’absència «d’un pensament que guiï l’acció». (Anton Clavé, 1997)

Així doncs, encara que amb dèficits, la platja ha fet del turisme a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre una nova oportunitat per a les persones i, més enllà d’això, l’ha convertit en el paisatge habitual de la vida quotidiana dels seus residents. Paral·lelament, les seves platges han fet de la línia de costa un espai de referència fonamental per a les pràctiques de relació social i de producció d’emocions, sensacions i subjectivitats dels centenars de milers de persones a qui han seduït. Les persones —residents i visitants, hivern i estiu— que fan servir les platges de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, incorporen, una a una i cadascuna de manera singular, diferent i no intercanviable, un pòsit d’experiència que només té sentit des de la perspectiva de la seva identitat personal. Més enllà de si hi ha més o menys gent o de si és al centre de la Costa Daurada o a l’extrem del Delta de l’Ebre, a la platja cadascú recompon la seva pròpia subjectivitat en un espectre que va des de l’exploració i exposició hedonista del propi cos fins a la descoberta mundana i sense pretensions de la diversitat de la condició humana mateixa passant per la creació de noves experiències compartides, la repetició de rutines d’interacció ordinàries i quotidianes o el desplegament de competències esportives, artístiques o relacionals.

Així, doncs, la platja és important perquè les expectatives de les persones que en fan ús són importants i, més enllà de les generalitzacions, tenen sentit particular. Ho ha posat demanifest, per exemple, l’anàlisi de les respostes qualitatives i espontànies donades pels turistes britànics a les destinacions de la província de Tarragona quan van ser enquestats per part de l’Observatori de Turisme de l’aleshores Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (actualment Eurecat) durant la segona dècada de l’actual mil·lenni en el marc de les operacions anuals de coneixement dels mercats turístics promogudes pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

L’anàlisi va posar de manifest que el significat de la destinació per part d’un mateix segment de turistes —britànics— motivats per un mateix atractiu —la platja— està vinculat al paper que té l’individu respecte del grup a l’hora de materialitzar les seves expectatives, amb la naturalesa personal de les opcions que tria i amb una creixent fragmentació de tipologies de visitants motivats per la platja malgrat la persistència aparent de comportaments i motivacions genèriques i generalitzades.

És així que es pot observar en aquest estudi que les platges de les comarques de Tarragona generen «segons com sigui» cada individu, segments diversos i perfectament definits associats a qüestions matisadament diferents com «visitar llocs», «gaudir», «fer vacances», «anar a la platja (pròpiament)», «prendre el sol» o «relaxarse».

En algun moment es podia haver pensat que tot això anava junt quan es tractava de gaudir de la platja; però no, resulta que si s’observa en detall, es tracta de significats de la platja com a atracció turística que van per separat i que, a més, es materialitzen de manera singular en platges diferents (Valls et al., 2018).

Les platges —de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre— es configuren, doncs, com a espais complexos, que demanen mecanismes intel·ligents de planificació, gestió i control en la mesura que, com a espais privilegiats per a les vacances, se’ls pot aplicar el comentari que fa Löfgren (2002) a la introducció del seu llibre On Holiday. A history of vacationing, quan declara que entén «les vacances com un laboratori cultural on les persones són capaces d’experimentar amb nous aspectes de les seves identitats, les seves relacions socials o la seva interacció amb la natura i d’usar competències culturals importants com la il·lusió i el mindtraveling». Les platges, en definitiva, donen resposta a voluntats humanes diverses, del desig de mostrar-se i de ser vist, al canvi d’aires, al fet d’estar en societat, a la descoberta de l’alteritat, a la conf rontació amb les pròpies limitacions i capacitats i al joc entre la privacitat i la sociabilitat.

Són les que han atorgat protagonisme, notorietat i posicionament —amb totes les contradiccions, conflictes i tensions que se’n puguin derivar— als llocs on es localitzen, les destinacions turístiques diverses, complexes i amb intensitats d’usos ben diferenciats de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, que eren inexistents fins a la seva valoració social. Són també les que necessàriament hauran anat donant forma, amb la gestió dels seus usos, a la trajectòria de les destinacions on es localitzen d’acord amb la seva continuada adaptació als successius reptes socials i ambientals als quals han anat donant resposta.

Tot plegat porta a pensar en la platja més enllà de la seva pròpia condició de lloc.
En aquest sentit, pot ser convenient esmentar en aquest punt un dels grans viatgers (i literats) que van solcar el planeta en el segle XIX: Robert Louis Stevenson, en relació amb la interacció entre les persones i els llocs. En un assaig que va titular «Sobre l’encant dels llocs desagradables», escrit l’any 1874, deia:

Tendim a contemplar els llocs que visitem a través del nostre estat d’ànim canviant, com si els veiéssim a través d’unes ulleres de diferents colors. Som un terme de l’equació, una nota en l’acord. Combinem les dissonàncies i les harmonies quasi a voluntat. I no hem de tenir por pel resultat […] ens convertim, en certa manera, en el centre de la bellesa: provoquem la bellesa, de la mateixa manera que una persona amable provoca l’amabilitat i la sinceritat dels altres.

Per això, perquè fem nostres les platges a partir del nostre estat d’ànim i provoquem que tinguin sentit en els qui les gaudeixen, les platges de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre s’omplen i, amb molta probabilitat, continuaran omplint-se. De la relaxació a la festa, del culte al cos a la pràctica esportiva, de la infància a la tercera edat, les platges donen resposta a allò que a uns i altres ens convé en cada moment de la vida.

Per això la platja és vista, percebuda, reconeguda i utilitzada com un espai extraordinari. Perquè, malgrat que n’hi hagi de ben diferents, s’ajusten simbòlicament i materialment a les necessitats d’uns i altres i fan possible aconseguir, amb una pràctica ordinària, una experiència subjectiva, social, cultural i ambiental extraordinària.

Per a milions de turistes cada any, el Mediterrani, i, en el Mediterrani, la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, són, sens dubte, l’espai privilegiat de composició i projecció d’emocions i sensacions associades al gaudi de la platja.

Bibliografia

Anton Clavé, S. (1997). Diferenciació i reestructuració de l’espai turístic. Processos i tendències al litoral de Tarragona. Edicions El Mèdol. Tarragona.

Anton Clavé, S. (2020). De com vàrem començar a anar a la platja. https://cambrils-turisme.com/decom-varem-comencar-a-anar-a-la-platja/

AntonClavé,S.iLópezMonné,R.(2015).ILoveSalou. Ajuntament de Salou, Patronat Municipal de Turisme de Salou i Lunwerg Editors. Barcelona.

Butchart, A. (2019).

Why we’ve always loved seaside style.

https://www.bbc.com/culture/article/20190816why-weve-always-loved-seaside-style

Carlan, J. i Charbonneau, H. (1952). A la découverte de l’Espagne. Guide du Touriste Lettré. Editions Touristiques et Litteraires.

Corbin, A. (1988). Le territoire du vide. L’Occident et le désir du rivage, 1750-1840. Aubier. Paris.

Dickens, Ch. (1837) [2014]. The Tugg’s at Ramsgate. Createspace Independent Publishing Platform.

Knafou, R. (Dir.). (2012). Les lieux du Voyage. Le Cavalier Bleu Editions. Paris.

Lencek, L. i Bosker, G. (1998). The beach. The history of paradise on earth. Viking. New York.

Lluch, E. (1967). L’evolució del turisme a la Costa Daurada i el seu finançament. Un esquema de l’origen del finançament del turisme a Catalunya. Publicación de Información Económica de Banca Catalana 7, 5-12.

Lodge, D. (1991). Paradise news. Vintage books.

Löfgren, O. (2002). On Holiday. A history of vacationing. California Studies in Critical Human Geography. University of California Press.

Mínguez, L. (2021). Javier Vilató Ruiz: saga y sombra de Picasso. https://www.revistamercurio.es/2021/12/27/javiervilato-ruiz-saga-y-sombra-de-picasso/

Ramírez-Cuesta, J. M., Rodríguez-Santalla, I., Gracia, F. J., Sánchez-García, M. J., i Barrio Parra, F. (2016). Analysis of recent geomorphological changes oc-

En aquest context, s’ha col·laborat amb els diferents agents públics i privats dels municipis de litoral de la demarcació de Tarragona com a gestors del gran actiu turístic que són les nostres platges. Aquest avantatge competitiu que ens atorga poder viure prop del mar, fa que la majoria de turistes que escullen passar les seves vacances a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre ho facin atrets per les platges i perquè, a diferència d’altres destinacions, disposem de platges molt segures, caracteritzades per ser poc profundes, la majoria de sorra fina i daurada, la qual cosa afegeix un plus de tranquil·litat a les estades familiars.

Les platges són, doncs, pol d’atracció d’inversions, de talent, d’emprenedors i un recurs natural que millora la qualitat de vida del territori, motiu pel qual cal preservarles amb l’adequada intervenció humana. Per tant, és d’importància cabdal que es comencin a valorar com un espai natural sensible i un dels recursos més bàsics de les nostres destinacions turístiques.

La Costa Daurada es consolida com una gran destinació per a les famílies.
Els municipis que conformen la Costa Daurada són rics en cultura popular i tradicional, per la qual cosa ofereixen als visitants una àmplia oferta d’activitats per gaudir de les vacances o escapades. La riquesa del territori permet recrear-se en el patrimoni, practicar esport tant al mar com a l’interior, així com fer nombroses rutes pensades per al plaer d’un públic divers.